Òpera. Passió, poder i política. Caixa Forum

L’exposició que actualment es pot visitar al CaixaForum de Barcelona, va ser presentada per primer cop al V&A de Londres al setembre de 2017. En Col·laboració amb el King’s College de Londres, i a través de la plataforma FutureLearn, es va programar un curs entorn al tema de l’òpera (Putting on an opera today vs. 200 years ago). Va ser molt interessant perquè es va poder revisar tots els elements que conformen una òpera, des de perquè es tria una òpera i una producció i no un altre o el paper que juguen els dissenyadors del vestuari, el director o directora artística, la direcció musical, la coreografia, les llums, elements audiovisuals, etc. A més de les diferents veus i l’orquestra. S’estudiava l’evolució de l’òpera des de la seva aparició, visionant diferents òperes per analitzar cada un d’aquests aspectes. I no només això, sinó que es plantejaven qüestions importants relacionats amb l’evolució i els espais i formes actuals de representació (per exemple aspectes que abans definien una òpera i que actualment han variat: representació en un teatre tancat o absència de micròfons, etc.)

No és d’estranyar, que tingués un gran interès en veure aquesta exposició.

Tal com s’explica en el fulletó de mà, es tracta d’un viatge que s’inicia el 1642 a Venècia, amb Monteverdi i que conclou el 1934 a Leningrad amb Xostakóvitx, passant per Londres (1711, Händel), Viena (1786 Mozart), Milà (1842 Verdi), París (1861 Wagner), Barcelona (1896 Albéniz) i Dresden (1905 Strauss), mentre es repassen les estrenes de òpera en qüestió que es va produir en aquesta ciutat. Aquest viatge permet, no només conèixer les vicissitud de cada òpera, sinó situar-la en el context polític, econòmic i social de la ciutat i del país. I tot això mentre en cada sala, es pot escoltar pels auriculars fragments de l’òpera que es presenta.

Es tracta d’una exposició que requereix temps (un parell d’hores com a mínim per veure-la amb calma). Hi ha molta documentació, objectes i sobre tot, fragments d’òpera que val la pena visionar i escoltar. En la primera sala, en una pantalla d’alta resolució, es succeeixen fragments d’altres òperes en un recorregut força complert. És molt interessant la relació de cada una d’elles, amb els temes i les emocions que aborden: llibertat, sensibilitat, terrorisme, identitat, poder, amor, et.

Exposició Frida Kahlo al V&A Museum

Per primera vegada s’exposen fora de Mèxic un conjunt d’objectes  de Frida Kahlo, que havien estat tancats a una habitació  de la Casa Azul, on ella va viure. Cinquanta anys més tard, l’any 2004, van sortir a la llum i amb aquest material s’ha  preparat aquesta exposició. En ella es poden contemplar  vestits, estris ortopèdics i utensilis d’us personal que van pertanya a Frida Kahlo.

El trajecte vital de l’artista està explicat gràcies a les fotografies familiars i de forma especial les que li va fer Nickolas Muray    en el període de 1937 al 1946.  Al llarg de l’exposició es van intercalant fotografies, pintures i aquest seguit d’objectes que van desvetllant aspectes de la personalitat de l’artista.

Per sort la seva artista es prou coneguda. S’han fet exposicions monogràfiques entorn a la seva producció artística que han permès tenir un coneixement prou ampli de la importància que te dins del mon de l’art (per exemple el 1996 es va poder veure al Palau Macaya de Barcelona un exposició fantàstica o a la Modern Tate el 2005, entre d’altres). També està disponible una amplia biografia, a més del documental del 2010, Frida Kahlo (dirigit i produït per Eila Hershon, Roberto Guerra, Wibke von Bonin) que es bassa en el treball anterior del  1983  “Portrait of an Artist – Frida Kahlo”. Així mateix, l’any 2002 es va presentar la pel·lícula “Frida” dirigida per  Julie Taymor i interpretada per  Salma Hayek. Encara que no va tenir l’acceptació que s’esperava, va servir per difondre l’obra de l’artista entre un públic més ampli i això sempre és positiu. 

Així dons, és probable que les persones que van a veure aquesta exposició tinguin prou informació sobre Frida Kahlo, tant a nivell personal com artístic. El que la fa interessant és precisament la contemplació de tots els objectes. És prou coneguda a través de la seva obra, l’ús que havia de fer d’ ajudes ortopèdiques, però quan veus les diferents cuirasses de guix (decorades amb flors de colors!!!) o els suports per la cama (amb un botí vermell i florejat preciós!) et fa pensar en la fortalesa i amb el sentit positiu de la vida que tenia. Els vestits formen part també de la decisió de “no donar pena”, del seu sentiment de dona mexicana i de la forma de viure la feminitat .

Cada tic-tac es un segundo de la vida que pasa, huye, y no se repite. Y hay en ella tanta intensidad, tanto interés, que el problema es solo saberla vivir. Que cada uno lo resuelva como pueda

Frida Kahlo

En una exposició d’aquest estil, és important accedir-hi amb la ment buida d’idees preconcebudes que portin a valorar o jutjar situacions, actituds o vivències. I és fonamental situar-se en el moment històric de lluita pel canvi social a Mèxic, en que es va desenvolupar la seva vida. Un cop més està present la importància i influència que va tenir sobre ella el seu pare, Guillermo Kahlo i després al llarg de tota la seva vida Diego Rivera

Un resum de la vida i obres es pot seguir al web fkahlo.com i sobre tot navegar d’un enllaç a un altre per les pàgines del V&A: Frida Kahlo: Making Her Self Up.   Les pàgines dedicades al ser armari son molt interessants i la qualitat de les imatges permeten fer-se una idea molt acurada del contingut de la mostra.

De l’interès de l’exposició dona fe el que les entrades estiguin exhaurides amb molts dies d’antelació. Això si, a les 10 del matí es posen a la venda algunes entrades pel mateix dia.