Nalini Malani. No em sents. Fundació Joan Miró Barcelona

Tornar a visitar la Fundació Joan Miró de Barcelona, sempre és un plaer i un estímul. Saps que trobaràs una proposta interessant i motivadora, a més de poder contemplar algunes de les obres de la col·lecció permanent de la Fundació ( i qui es resisteix a donar un cop d’ull a les obres de Miró?).

El passat mes de març s’havia d’inaugurar l’exposició de l’artista Nalini Malani, No em sents. La pandèmia del coronavirua no ho va permetre i per fí, ara amb la reobertura de la Fundació, ha estat possible. Nalini Malini va ser l’artista guardonada amb el Premi Joan Miró 2019 i amb aquesta exposició, es te la possibilitat de conèixer algunes de les seves obres.

Cal dir d’entrada, que quan es finalitza la visita, et sents tocada, impressionada per la magnitud de l’obra, per la diversitat de tècniques emprades, pels diferents mitjans i suports, pel que tramet aquesta artista de cerca contínua, de curiositat immensa dels diferents camins que li permeten expressar les seves idees i conviccions. Perquè Nalini Malani, és una persona compromesa amb les persones i amb l’entorn, de manera especial amb les dones. Tal com es pot llegir en el full de sala o en el dossier de premsa:

Pionera a introduir la qüestió feminista a l’art del seu país als anys setanta del segle passat, Malani posa un èmfasi especial en els arquetips femenins amb l’objectiu de recuperar i amplificar la veu de les dones de tots els temps. No debades, en la seva faceta com a comissària, Malani va organitzar la primera exposició col·lectiva d’artistes índies l’any 1985 a Delhi. Per ella, «entendre el món des d’una perspectiva feminista és una via essencial per atènyer un futur més esperançador, si volem assolir alguna cosa semblant al progrés humà

Les obres no es presenten de forma cronològica, sinó agrupades per temes o per suports. Una de les característiques de les seves darreres exposicions, son els murals pintats amb carbonet, específics per cada lloc, i que, abans de finalitzar l’exhibició s’esborra, com a símbol de la vulnerabilitat de l’art i com a crida per a la dotació de mitjans econòmics que garanteixin la preservació de obres clàssiques.

Sens dubte, aquesta artista contribueix a apropar-nos a totes les cultures, tan asiàtiques com occidentals i a partir del passat i del seu coneixement, ens porta a reconèixer el present i a plantejar-nos quin pot ser el futur.

Amb aquesta idea de l’art com element de pensament, son molt interessants els textos que estan escrits a les parets, tant seus com d’altres persones, en diferents punts del recorregut. i que serveixen d’introducció i/o de reflexió sobre el que es veu a continuació. Ja en la primera sala, i en un d’aquests murals efímers, es pot llegir:

Estar vius vol dir viure en un mon que ja existia abans de la nostra arribada i que sobreviurà després de la nostra sortida

Aquest frase és en si mateixa tota una declaració de principis.

Cal tenir present que Nalina Malani va ser una pionera en el cinema experimental a l’Índia. En aquesta mostra es poden veure tant pel·lícules on reflectia el somni d’una generació per construir unes ciutats més pensades per la gent, com curts que va fer relacionats amb la discriminació i exclusió que patien les dones a l’Índia.

Una de les sales conté 31 obres, disposades com si fossin el guió gràfic d’una pel·lícula. En elles es fa referència a la història tràgica de Cassandra, princesa de Troia. La tècnica utilitzada és anar disposant la pintura en capes, sobre una superfície transparent, de manera que la darrera, sigui el fons del quadre. Aquest tècnica, dona relleu a les obres i la superposició de pintures genera unes tonalitats de colors molt singulars. El dibuix és part essencial en aquestes obres. A títol d’exemple:

Nalini Malani

Però no s’ha limitat al cine, sinó que ha experimentat amb l’animació tant en gran format com obres per tauletes, ja que vol que la seva obra sigui assequible per a tothom. Només a tall d’exemple:

Animació de Nalini Malani
Nalini Malani. Fundació Miró

Les mesures sanitàries actuals, no permeten disposar de material imprès per seguir l’exposició. Recomano vivament, haver llegit el dossier de premsa abans de la visita. A més, la Fundació Miró posa a disposició dels visitants, a través de l’aplicació QR, l’accés a la Guia de la sala, a través del telèfon. Molt útil: una bona decisió.

Les pintures de Goya a l’ermita de Sant Antonio de la Florida a Madrid

Frescos de GoyaVisitar una ciutat amb una certa freqüència, permet sortir dels àmbits més estrictament turístics, i anar a conèixer altres indrets. A vegades, són precisament aquests llocs els que tenen més lligam amb les persones que viuen a la ciutat i pots copsar la relació que s’ha establert entre ambdues parts.

En el cas concret de l’ermita que comentem, es reviu any rere any, l’antiga tradició de les noies anant a demanar parella al sant. Cada any es celebren en els seus voltants, festes populars i “verbenes” que apleguen a gran quantitat de persones. Aquest indret desperta diferents motius d’interès: arquitectònic, històric, artístic i lúdic.

En aquest context i molt a prop del riu Manzanares, es troba l’ermita de Sant Antonio Ermita de San Antoniode la Florida, edifici neoclàssic construït entre 1792 i 1798 per ordre de Carlos IV.

 Es tracta d’una església de dimensions reduïdes, que frapa quan s’entra, al veure les parets i el sostre guarnits amb les pintures de Goya. També prop de l’altar es troba la tomba del pintor.

Cúpula de Sant AntònioLa pintura més destacada és la que envolta la cúpula.

El pintor va representar allà el miracle de Sant Antoni, que va fer ressuscitar a un mort perquè confirmés la innocència d’un acusat en fals. Goya va tenir molt present que es tractava d’una de les esglésies més populars de Madrid , i va representar personatges  que simbolitzaven  la diversitat de caràcters de la gent. Dones vestides amb robes senzilles, nens jugant, grups d’homes, la dona de l’acusat, etc. Les cares, les posicions, les robes, tot en conjunt, et situa dins de l’obra de Goya. A pesar de ser un temple, totes les pintures tenen un caire festiu, molt madrileny. La distribució al voltant d’una barana, com si es tractés d’un pati de veïns, proporciona aquesta visió de quotidianitat, d’aconteixement viscut per totes les persones que es troben al seu voltant.Detall mural Goya

Interior

Havia emprat la tècnica de pintura al frec amb anterioritat a la cúpula de la basílica del Pilar a Saragossa,  i per aquest motiu,  la va emprar també en aquesta ermita. La pintura al fresc és una tècnica de pintura mural que consisteix a aplicar pigments diluïts en aigua sobre una preparació de calç i sorra quan aquesta encara es troba humida. Aquesta mateixa tècnica és la que va emprar Miguel Àngel a la Capella Sixtina. Durant molts anys es van anar realitzant tasques de restauració dels murals fins el 2005,  A partir d’aquesta data es poden visitar i contemplar. Recomano veure el vídeo que es passa en una sala adjunta, ja que explica amb tot detall la història i composició dels murals.