Juan Uslé: Unsettled. Galeria Joan Prats

Fins a finals de desembre d’aquest any, a la Galeria Joan Prats de Barcelona, és possible veure l’exposició de Juan Uslé, titulada Unsettled, “que significa variable, inquiet, alguna cosa que inclou a contraris, o una paradoxa” (De la nota de premsa facilitada per la pròpia galeria).

Vaig tenir la gran sort de poder participar d’una visita en la que el pintor hi era present i ens va parlar de la seva obra, però sobre tot del fet creatiu i del llenguatge pictòric. Parteix de la idea de que l’art és interrogació i reflexió interna per part del artista. Aquesta tasca d’introspecció, de pensar que es vol expressar, si realment val la pena, etc., ocupa una bona part del seu temps. Parlava del seu taller com del confessionari, un lloc on es replanteja dia a dia la seva obra. També es va referir a l’art com a mitjà per empatitzar amb la gent. Em va semblar que tenia molt clar el seu paper i que buscava d’una manera o un altre el reconeixement del públic. Feia moltes referències a característiques dels artistes, com si fossin diferents. Aquí l’ego treia el cap.

Em va semblar interessant la idea de que cal llegir els quadres a través dels sentits. Cada quadre és diferent, fuig de la idea de ser reconegut només per un tipus de pintura, no vol repetir-se, pretén fer coses diferents.

M’imagino que aquesta és una pretensió universal de tots els artistes, però és impossible no identificar una obra d’Uslé, amb ell mateix. Explica que ell pinta seguint el ritme del seu pols, que marca el pas del temps i al mateix temps porta a crear espais i silencis. Per això les ratlles o marques, no son sempre iguals, ni estan disposades de forma idèntica.

En obres d’art abstracte, les possibles interpretacions i les idees que suggereixen, son diverses. En la primera passejada per l’exposició, sense l’artista, en treies unes idees i tenies una percepció que després de la seva explicació, es va modificar.

De les dues fotografies presents en l’exposició, em va agradar de forma especial la titulada Decisión, de 2019. Em va recordar algunes imatges dels quadres d’Edward Hopper: la disposició de la persona, el color del vestit, l’expressió de la cara, etc. Ens va explicar que la va fer al pati del Museu Reina Sofia de Madrid, es va acostar poc a poc i just en el moment de disparar la màquina, va ser quan la noia va decidir des-precintar el llibre que havia comprat. Però no només és maca la fotografia, sinó que la impressió em va semblar extraordinària, semblava que havia relleu

Juan Uslé. Decisión, 2019. Fotografia en color