Can Framis. Pintura contemporànea catalana

Poc a poc es va re-emprenent l’activitat cultural de la ciutat, coincidint amb el començament del curs. És un bon moment per revisar algunes col·leccions permanents de museus i fundacions, abans de que s’obrin exposicions temporals.

L’espai Can Framis de la Fundació Vila Casas, és un bon lloc per començar aquesta re-entrada o retrobament amb el mon de l’art. La col·lecció permanent, és tan amplia i variada (unes 300 obres d’artistes nascuts o que viuen a Catalunya des dels anys seixanta fins l’actualitat), que segur que tothom troba obres que li agraden i emocionen.

Abans d’entrar, ens rep l’escultura de Jaume Plensa Dell’Arte del 1990, que Antoni Vila Casas va regalar a la ciutat. Es tracta d’una obra de ferro, al·legoria de l’Infern de Dante. Cada bola porta escrit el nom d’un dels pecats

Jaume Plensa. Dell'Arte. 1990.
Jaume Plensa. Dell’Arte. 1990.

Visito aquesta col·lecció amb una certa regularitat i a força de mirar-la vas coneixent millor els estils i tècniques dels diferents artistes. Exigeix temps, no tenir presa, poder mirar, comparar, buscar analogies o contraposicions, retrobar els artistes coneguts i relacionar l’obra que es te al davant amb d’altres que s’han vist en altres museus i exposicions. Cal a vegades tirar enrere per tornar a veure una obra, perquè la que estaves veient t’ha suggerit alguna idea. I com les persones mai som les mateixes, cada cop que vas a Can Framis et criden l’atenció unes obres i potser la següent vegada passis quasi de llarg sense mirar-les. Si s’afegeix l’espai, l’edifici del museu, la llum, etc. surts amb les piles totalment recarregades.

Continua llegint “Can Framis. Pintura contemporànea catalana”

Jordi Alcaraz: Nits

L’obra d’en Jordi Alcaraz, pintor, gravador i escultor català, no deixa indiferent. Crida l’atenció. La diversitat de materials emprats en cada obra, fa que un no sàpiga com catalogar-la (la veritat és que no cal). Es pot dir que és un quadre perquè està emmarcat, però es podria dir també que són escultures presentades dins d’un contenidor. La tria dels marcs no és gratuïta: uns fets pel propi artista, altres antics i re-aprofitats, de mides i amplades diverses, en definitiva, formen part de l’obra.

És prou eloqüent el comentari de Yolanda Montero en el seu article Jordi Alcaraz muestra su diálogo entre escultura y pintura en San Sebastián que va escriure a El País el 2 de maig de 2004 i que comparteixo plenament:

La obra de Jordi Alcaraz (Calella, Barcelona, 1963) es un diálogo entre la escultura, la pintura e incluso la literatura. Es una creación que hace “dudar de los límites de cada cosa, de dónde están las fronteras entre una técnica y otra” …

Utilitza pintura negre barrejada amb metacrilat, ferro, paper i fusta. Les formes que aconsegueix donar al metacrilat són increïbles, suggerents. Donen sensació de moviment i de rotunditat i lleugeresa, tot al mateix temps.

L’exposició que actualment es pot visitar al Museu de Montserrat amb el títol Nits, pot ajudar a acostar a aquest artista al públic de casa seva ja que presenta les obres dels darrers anys, després de quatre anys d’absència pels compromisos en altres països.

Jordi Alcaraz. Got II. 2019
Jordi Alacarz. Got II. 2019

Diverses fonts coincideixen en assenyalar la influència d’Antoni Tàpies, Joan Miró i de Joan Brossa en la seva obra. És evident que es tracta d’un artista matèric i en aquest sentit es poden detectar aquestes similituds, però va més enllà. Crea cavitats que emplena amb pintura o bé els deixa buits, només per donar idea d’absència o plenitud , però el que és més important és el tractament del volum. En algunes obres es poden veure trossos de mirall que donen profunditat o el metacrilat bombat, sobresortint del marc que aporta imatges diferents en funció de la posició en la que es situï l’espectador.

L’espai d’aquesta exposició ha estat pensat especialment per ajudar al públic a seguir un itinerari concret. Personal del Museu comentaven com el propi Jordi Alcaraz transportava les obres junt amb els operaris, a fi de distribuir les obres i aconseguir l’efecte que ell pretenia.

Algunes de les obres que es poden veure, van formar part de l’exposició realitzada l’any 2017 a Can Framis de la Fundació Vila Casas, encara que en una nova versió.

Jordia Alcaraz exposa a Montserrat la seva pintura i els seus dibuixos amb volum

La Galeria Miquel Alzueta en la seva web recomana:

No us perdeu la magnífica exposició “Nits” de Jordi Alcaraz al Museu de Montserrat del 7 de Juny al 17 de Novembre.

I per fer-se una idea del que es pot veure: