Edatisme i sexisme en la publicitat digital

Com es perpetuen les discriminacions a través de la segmentació del marquèting digital

Buscava un accessori de cuina per obrir pots, i vaig cercar a Internet per veure quines alternatives existien. Gran sorpresa: en la resposta havia tot un seguit de productes que s’anunciaven com adreçats a persones grans, “dones” o en altres casos, mestresses de casa, o persones amb artritis:

Abrebotella para personas mayores, manos débiles, artritis, mujeres…

para personas mayores, personas con discapacidades o artritis y ama de casa…

Al veure aquests anuncis, vaig estar buscant i buscant, i puc assegurar que no en vaig trobar cap que poses: “para hombres”.

Aleshores en els cercadors preguntava directament: Accessoris cuina Dones o Accessoris Cuina Homes. Els resultats, no per esperats van deixar de ser significatius. En el cas dels productes adreçats a dones, hi havia olles, motlles per fer pastissos de diferents formes, i barrejats pel mig, joguets eròtics. El llistat de productes per homes era ben diferent: tot tipus d’estris per fer barbacoa, ganivets especials per tallar carn o pernil, davantals de cuina amb dibuixos que consideren divertits, estris diversos relacionats amb el vi, etc.

Res d’això és gratuït. Sabem que els algoritmes que estan al darrera dels cercadors d’Internet, han sigut construïts, en la majoria dels casos per persones que assumeixen el rol masculí i que han plasmat els criteris o els rols que les empreses els hi han explicitat com a propis de cada sexe. La intel·ligència artificial que s’aplica està construïda en base a un seguit de conceptes, situacions, paraules, criteris, en els que no es vigila la neutralitat dels mateixos, al contrari, es busca arribar a sectors de població determinada. El resultat és una base de dades absolutament esbiaixada, discriminatòria i perpetuadora d’aquests rols. Només cal parar una mica d’atenció en els resultats que s’obtenen per a confirmar-ho.

Continua llegint “Edatisme i sexisme en la publicitat digital”

El lideratge de les dones

El passat dimecres 12 de març, em va cridar l’atenció un article aparegut al diari El País, escrit per Barbara Celis i titulat: Ellas quieren ser líderes, no mandonas.

Ràpidament em va venir al cap la cantarella que es practicava quan era joveneta. Els mestres utilitzaven aquest argument quan una nena plantava cara o demanava explicacions sobre determinades coses: ets una “mandona” i les altres criatures no voldran saber res de tu. Evidentment, aquest discurs estava absolutament integrat en les nostres vides i cabien tres possibilitats: o passar per alt el mal averany  o intentar diluir-te en l’entorn general o la combinació d’ambdues. Segurament s’han perdut pel camí grans dones líders.

Ja es sorprenent que s’hagi de plantejar el tema en relació al gènere. És evident que aquest discurs no te cabuda en el món masculí i segur que deu haver provocat més d’un trauma entre els nois que no pretenien ni volíen ser líders i que els  titllaven de covards o de poca cosa.

El que és  positiu és el fet de que s’en parli obertament i de que dones amb capacitat d’influència posin en marxa un projecte dirigit a la normalització del paper de direcció. Recomano anar al web i fer una passejada a fons de la mateixa: Bon Bossy. És molt interessant tal com està estructurada, una part dirigida a les nenes, un altre als pares, una al professorat, a les directives, etc.

Al revisar aquest tema, he volgut veure que es diu a casa nostre sobre aquest tema. Vaig trobar un estudi realitzat per l’Instituto de la Mujer l’any 2009 titulat: Mujer y liderazgo en el siglo XXI: Una aproximación psicosocial a los factores que dificultan el acceso de la mujer a los puestos de alta responsabilidad. Per començar, tot l’equip d’investigadores van ser dones, però el director de l’estudi és un home. No dubto dels seus mèrits, però hi han coses que fan mal d’ulls, que demostren una manca de sensibilitat considerable. No deixa de ser sorprenent que quan es parla de les característiques adients pel lideratge, es consideri la capacitat de prendre decisions com a virtut masculina. Estic convençuda que si sortim al carrer i preguntem a diverses dones, ens farien una llista de decisions que prenen cada dia. I moltes d’elles són de vital importància: relacionats amb la salud, temes monetaris, etc. Per contra es parla de el que poden aportar les dones des de la vessant de les relacions. És preocupant que aquestes siguin les respostes de les persones entrevistades en el estudi.

També m’ha resultat interessant revisar la documentació que es va generar en el II Congreso Internacional de liderazgo femenino que es va celebrar l’any 2012 organitzat per ESCI. Universitat Pompeu Fabra.

El que em neguiteja però, es la incidència en les primeres edats de les nenes i de la població en general. Ja se que em repeteixo molt, però insisteixo de nou en la importància de l’educació. Cap reforçar les diferències per complementar-les donat que en la societat les persones no estem separades, sinó que tots hem de conviure i avançar plegats.