Exposició Frida Kahlo al V&A Museum

Per primera vegada s’exposen fora de Mèxic un conjunt d’objectes  de Frida Kahlo, que havien estat tancats a una habitació  de la Casa Azul, on ella va viure. Cinquanta anys més tard, l’any 2004, van sortir a la llum i amb aquest material s’ha  preparat aquesta exposició. En ella es poden contemplar  vestits, estris ortopèdics i utensilis d’us personal que van pertanya a Frida Kahlo.

El trajecte vital de l’artista està explicat gràcies a les fotografies familiars i de forma especial les que li va fer Nickolas Muray    en el període de 1937 al 1946.  Al llarg de l’exposició es van intercalant fotografies, pintures i aquest seguit d’objectes que van desvetllant aspectes de la personalitat de l’artista.

Per sort la seva artista es prou coneguda. S’han fet exposicions monogràfiques entorn a la seva producció artística que han permès tenir un coneixement prou ampli de la importància que te dins del mon de l’art (per exemple el 1996 es va poder veure al Palau Macaya de Barcelona un exposició fantàstica o a la Modern Tate el 2005, entre d’altres). També està disponible una amplia biografia, a més del documental del 2010, Frida Kahlo (dirigit i produït per Eila Hershon, Roberto Guerra, Wibke von Bonin) que es bassa en el treball anterior del  1983  “Portrait of an Artist – Frida Kahlo”. Així mateix, l’any 2002 es va presentar la pel·lícula “Frida” dirigida per  Julie Taymor i interpretada per  Salma Hayek. Encara que no va tenir l’acceptació que s’esperava, va servir per difondre l’obra de l’artista entre un públic més ampli i això sempre és positiu. 

Així dons, és probable que les persones que van a veure aquesta exposició tinguin prou informació sobre Frida Kahlo, tant a nivell personal com artístic. El que la fa interessant és precisament la contemplació de tots els objectes. És prou coneguda a través de la seva obra, l’ús que havia de fer d’ ajudes ortopèdiques, però quan veus les diferents cuirasses de guix (decorades amb flors de colors!!!) o els suports per la cama (amb un botí vermell i florejat preciós!) et fa pensar en la fortalesa i amb el sentit positiu de la vida que tenia. Els vestits formen part també de la decisió de “no donar pena”, del seu sentiment de dona mexicana i de la forma de viure la feminitat .

Cada tic-tac es un segundo de la vida que pasa, huye, y no se repite. Y hay en ella tanta intensidad, tanto interés, que el problema es solo saberla vivir. Que cada uno lo resuelva como pueda

Frida Kahlo

En una exposició d’aquest estil, és important accedir-hi amb la ment buida d’idees preconcebudes que portin a valorar o jutjar situacions, actituds o vivències. I és fonamental situar-se en el moment històric de lluita pel canvi social a Mèxic, en que es va desenvolupar la seva vida. Un cop més està present la importància i influència que va tenir sobre ella el seu pare, Guillermo Kahlo i després al llarg de tota la seva vida Diego Rivera

Un resum de la vida i obres es pot seguir al web fkahlo.com i sobre tot navegar d’un enllaç a un altre per les pàgines del V&A: Frida Kahlo: Making Her Self Up.   Les pàgines dedicades al ser armari son molt interessants i la qualitat de les imatges permeten fer-se una idea molt acurada del contingut de la mostra.

De l’interès de l’exposició dona fe el que les entrades estiguin exhaurides amb molts dies d’antelació. Això si, a les 10 del matí es posen a la venda algunes entrades pel mateix dia.

 

 

 

 

 

 

 

Dones Surrealistes i la seva connexió amb Catalunya. Galeria Majoral

L’exposició que es pot visitar a la Galeria Majoral de Barcelona fins el dia 1 d’abril de 2017, és excepcional. En primer lloc per haver aconseguit reunir obres de les vuit artistes, provinents de museus i de col·leccions privades. En segon lloc per fer a aquestes artistes més properes al relacionar-les amb el territori i en tercer lloc, per donar a conèixer obres que no són les més habituals d’elles. Al conèixer les artistes present a l’exposició, vaig anar a buscar més informació  en el llibre Artés moderno. 1870-2000. Del impresionismo a la actualidad. Biblioteca Universalis. ED. Taschen, i em va sorprendre  que la única citada fos la Frida Kahlo. I això que va ser editat l’any 2016!

Un altre aspecte que vull ressaltar d’aquesta exposició és el catàleg que Majoral ha penjat a la seva web i que permet disposar d’una informació que serveix per preparar la visita i un cop vista, pots recordar detalls i reviure les sensacions que hagi pogut crear en el visitant.

Ens trobem davant d’una exposició no gaire gran, el que facilita fer un recorregut tranquil, anar d’una obra a l’altre, avançar, tornar enrere, comparar, recordar, etc. És el tipus d’exposicions de la que surts tenint la certesa d’haver aprés, de saber una mica més.

L’obra de Valentine Hugo (1887-1968) m’és poc coneguda i el Retrat de dona present a l’exposició, em va agradar. En aquest cas concret, potser no es pot parlar d’obra surrealista, sembla més aviat una obra acadèmica, però aconsegueix un equilibri i una simetria, fantàstics. Tal com l’enquadra, et fa notar que el que volia destacar era l’expressió de la dona.

Remedios Varo (1908-1963) és per a mi una de les més grans representants d’aquest moviment. El quadre Dona o l’esperit de la nit (1952) és el que més em va agradar. Representa un ésser femení fantàstic i misteriós. La part més important del quadre correspon al que podria ser els pulmons, la respiració, i recorden unes ales, per volar, per enlairar-se. En el cap les grans orelles que recorden un rat-penat, ajuden a veure el conjunt com destacant la oïda, el saber escoltar, que és el sentit que orienta i que permet saltar els obstacles. I tocant a terra la representació del sexe femení. És la figura complerta que uneix la terra i el cel, el món real i la ficció i la imaginació.Fantàstica.

Però l’artista que valoro més és la Leonora Carrington. La seva experiència vital va ser molt dura i atzarosa, i la força de les seves obres és impactant, tant si es tracta d’escultures com de pintures. Recomano la lectura del llibre escrit per Elena Poniatowska, titulat Leonora.

Em va cridar l’atenció  la cita d’ella escrita a la pared:

Si totes les dones del món decidissin controlar la població, si decidissin controlar les guerres i la discriminació per raó de sexe o raça, i forcessin així als homes a que la vida prosperi en aquest planeta, seria de ben segur un miracle.

I no està de més visionar aquest video que es pot trobar a The Guardian

La part més desconeguda per a mi, eren les fotografies tant de Lee Miller com les de Dora Maar, de la que coneixia millor la seva obra pictòrica. Les d’aquesta última ens mostren aspectes de la ciutat de Barcelona, com el barri del Somorrostro, lligat a la figura de Carmen Amaya i perfectament presentat a la pel·licula Los Tarantos de l’any 1963 dirigida per Rovira Beleta, en la que sortia acompanyada d’Antonio Gades. Lee Miller, fotògrafa professional va dedicar-se  a la fotografia de moda per la revista Vogue passant posteriorment a ser corresponsal en la Segona Guerra,

El dibuix de la Frida Kahlo, Autoretrat dibuixant de l’any 1937, és una delícia. Dins de la senzillesa del mateix, es veu el domini del dibuix, el tractament per de donar moviment al braç.

Tornar a veure l’entrevista a Maruja Mallo, on explica l’acció que va donar lloc a Las Sin Sombrero, t’arrenca un somriure i al mateix temps l’admiració cap a aquestes dones que van plantar cara als convencionalismes.

De l’Ángeles Santos és interessant veure un dibuix preparatori del seu famós quadre Un món, que es pot veure al Museu Reina Sofia. 

A títol de resum, caldria destacar la tasca de la comissaria de l’exposició, Victòria Combalía. Qui tingui ocasió que busqui una estona per anar a la Galeria Majoral.