Peggy Guggenheim

Aprofundint de mica en mica en l’època del Surrealisme, he llegit el llibre de Francine Prose: Peggy Guggenheim. El escándalo de la modernidad. Turner Ediciones, 2016. Es tracta d’una biografia de Peggy Guggenheim (1898-1979) que ajuda a conèixer una mica més a aquesta dona, col·leccionista d’art i mecenes.

S’ha de partir de la base que va ser una dona rica i que va crèixer en un entorn culte. Evidentment, aquesta no és una condició sine qua non per dedicar-se al mon de l’art, però és evident que li va permetre obrir galeries d’art amb obres de la seva col·lecció, encara que les hagués de tancar per les pèrdues que li comportaven. El que tothom ha posat de manifest i ha reconegut, és la capacitat de descobrir artistes, i de tenir amb ells tractes que fins aquell moment no s’havien practicat mai. Un exemple és la relació que va establir amb Pollock, al qui passava una quantitat fixa perquè pogués dedicar-se a pintar.

La participació en la vida cultural de París en els anys 30, li va permetre entrar en contacte amb el mon artistic i relacionar-se amb representants de les diverses corrents que convivien en la ciutat, com el dadaisme o el surrealisme. Va ser en aquesta època quan va decidir que la seva activitat artística conformaria també la seva forma de viure. No era un pasatemps, sinò que si va dedicar amb cos i ànima. Al mateix temps, va ser capaç de trobar el seu camí, diferenciant-se decididament de la col·lecció del seu oncle Salomon Guggenheim, que considerava desfasada i anticuada.

És apasionant anar descobrint la seva trajectòria i evolució. La Jeune Guggenheim oberta a Londres va ser la primera galeria on es van exposar quadres de Kandinsky. Una cosa que va caracteritzar a Peggy Guggenheim, és que va saber buscar ajuda i confiar en persones preparades i expertes. Ella admetia que desconeixia tot el que feia referència a l’art modern, i per això es va recolzar totalment en Marcel Duchamp i en el crític d’art Herbert Read, que la va introduir entre molts artistes joves. L’any 1939 va haver de tancar la galeria i va pensar en obrir un museu. L’ambient de guerra no va facilitar aquest opció a curt termini. Va voler crear una residència per joves creador, però las baralles i enfrontaments dels egos, no ho va fer possible tampoc.

Sempre havia pensat en tornar a Europa i buscar un lloc per fer el seu museu. L’any 1947 va decidir tancar la galeria i va dedicar-se a la cerca d’aquest espai tant important per ella. El fet d’exposar alguna de les seves obres a la primera Bienal de Venècia, va contribuir a que triés aquesta ciutat. Com en anteriors ocasions, l’adequació de l’espai no va ser un tema senzill, però al final va aconseguir el seu propòsit.

El trasllat de tota la seva col.lecció a Nova York en vaixell, li va permetre obrir una nova galeria en aquesta ciutat a finals del 1942. Un cop més aconsellada per Duchamp, va encarregar el projecte de Art of this Century, a un interiorista que va adaptar els espais a la idea que tenia Peggy Guggenheim. Un d’ells estava dedicat al surrealisme, un altre al cubisme i un tercer a l’impressionisme. A més havia un espai per exposicions temporals. No cal dir que va ser tot un éxit. La relació dels artistes que van exposar al llarg dels cinc anys de vida de la galeria, així ho demostra. En aquest període va ser la descoberta de Jackson Pollok.

Aconsello a qui tingui interés en veure la col.lecció de Peggy Guggenheim, que dediqui una bona estona a moure’s per la web del Museu Guggenheim de Venècia . Està molt ben documentada.

Com l’objectiu d’aquest apunt és motivar a llegir aquesta biografía, només s’ha fet una pinzellada sobre algunes de les facetes més rellevants de la seva activitat artística, sense entrar en cap moment en aspectes més personals, encara que estan íntimament lligats

Veure aquest documental, serveix per a posar el punt final a aquest comentari.

Peggy Guggenheim, adicta al arte

Explosió! El llegat de Jackson Pollock

A la Fundació Joan Miró de Barcelona, es pot visitar fins el 24 de febrer l’exposició a la que fa referència el títol d’aquest comentari.

He de manifestar com sempre, la meva ignorància i que per tant, només vull compartir la meva opinió, que no és gens especialitzada.

El que si que és cert, és que sempre m’ha interessat Pollock (1912-1956) en quant precursor d’un moviment artístic, absolutament innovador i trencador amb la tècnica pictòrica existent fins el moment, com va ser l’expressionisme abstracte (1940-1960).

Abans d’anar a l’exposició, vaig tornar a visionar la pel·lícula Pollock, dirigida i interpretada per Ed Harris l’any 2000.

Pollock

El més interessant per a mi, és com aconsegueix trametre el procés  pictòric de Pollock, els seus dubtes, el procés d’interiorització que va acompanyat de la plasmació posterior sobre les teles de tot aquest procés.  Seguir la cerca del com i de quina manera es vol expressar, de com decideix posar directament les teles al terra i de com descobreix el que aporta el degoteig de la pintura (directament foradant els posts per deixar que caigui sobre la tela),  l’ús rígid dels pinzells, etc. ajuda a entendre al personatge.

Tot això no hauria estat possible sinó es tractés d’algú molt observador, amb una gran capacitat  d’aprendre i d’incorporar les coses que descobreix.  Per un costat era meticulós, amb una dedicació important a la seva feina i al mateix temps, ho podia fer amb passió, amb energia i fins i tot amb violència.

Pollock actuantAquestes diferents maneres d’ús de la pintura, de l’actuació del propi artista al voltant de l’obra, l’expressió, etc. van donar lloc a l’aparició de nous termes que quedarien per sempre associats a Pollock: Action painting (desplaçament de l’artista al voltant de la tela per pintar), dripping (degotar) o all-over /emplenar completament la tela, sense deixar espai ni pel marc)

Una part també interessant de la pel·lícula, és el testimoni de com l’art de NY va passar a ser el centre de l’art mundial., que es veu recollit amb la presència de figures com Rosenberg, o Peggy Guggenheim.

Una de les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, va ser el desplaçament d’alguns membres del surrealisme Europeu, des de París als EEUU (Breton, Ernsy, Masson, entre d’altres). La seva presència ajuda a que apareguin nous moviments americans, com va ser l’expresionisme abstracte.

Voldria recomanar també la lectura del llibre de SERGE GUILBAUT, De cómo Nueva York robó la idea de arte moderno. València, Ed. Tirant lo Blanch, 2007.  M’ha ajudat a comprendre millor el perquè l’art abstracte va ser tan important dins de l’art nord-americà cap el 1948 i en concret aquest tipus d’art abstracte. També és fonamental entendre el posicionament polític de molts d’ells que els feia estar pendents del que es deia en publicacions d’esquerres intentant, al mateix temps trobar una forma d’expressió que fos neutre.

Amb aquesta mínima preparació vaig anar a l’exposició. Em va agradar molt veure el desenvolupament de la mateixa, com en base al treball de Pollock, es van presentant les obres de diversos artistes de diverses parts del món (no oblidar que és en aquest moment quan molts d’ells deixen d’anomenar-se pintors per parlar d’artistes). La gran importància del procés creatiu i com la resolen, fa veure les diferències existents entre ells. En alguns casos es pot veure com l’artista actua a distància, (disparant sobre globus plens de pintura que al petar deixen anar la pintura, cas de Niki de Saint Palle o Lynda Benglis deixant anar la pintura  directament al terra fins a crear volums). En altres casos s’utilitza el propi cos com a pinzell, com Ana Mendieta. La presència de creadors pertanyents a diferents moviments, com Gutai o Fluxus.

Em va sorprendre la influència d’actituds orientals com el zen en molts d’ells i em va fer relacionar-ho amb la importància del budisme en Tàpies. Un altre aspecte que d’entrada em va venir al cap, era el compromís amb l’entorn de Pollock i la reacció d’aquests artistes.

He de dir que he tingut la gran sort de poder disposar del catàleg, el que m’ha permès entrar  una mica més a fons en el sentit  de l’exposició.

Aquesta vegada, més que mai, espero aportacions que segur seran força instructives.