Estrella de Diego. Maruja Mallo.

Estrella de Diego. Maruja Mallo. Fundación MAPFREAl veure a la Fundació Miró, el quadre de Maruja Mallo, Grajo y excrementos, 1931, que formava part de l’exposició dedicada a Lee Miller, no vaig poder resistir la temptació de rellegir el llibre escrit per Estrella de Diego i editat per la Fundación Mapfre l’any 2008, dedicat a aquesta artista.

Com en altres ocasions he comentat, Estrella de Diego em mereix molt de respecte tan en la vessant de crític d’art, com de comissària d’exposicions (recordar l’exposició dedicada a Gala en el MNAC) o escriptora. El llibre dedicat a Maruja Mallo està ple de referències bibliogràfiques i de cites, de manera que en tot moment et sents esperonada a buscar i llegir aquestes referències. Motiva a conèixer millor a l’artista, el seu entorn i les circumstàncies sociològiques i polítiques que li van tocar viure. No pots estar-te de relacionar personatges, per exemple el cas de Gómez de la Serna. Coneixent la seva amistat amb Sònia Delaunay i amb la pròpia Maruja, ràpidament penses en la relació que podia haver entre elles dues.

Cal destacar la qualitat de l’edició i de les imatges el que permet observar els detalls de les obres, algunes d’elles contemplades a la Galeria Guillermo de Osma o al Museu Reina Sofia.

L’enfoc és interessant. Com explica molt bé l’autora, comença pel final, pel retorn de Maruja a Espanya l’any 1962 després dels anys d’exili.

De hecho, el final del exilio de Mallo se parece bastante al final de un exilio colectivo, exilios de todos aquellos negados por la historia oficial y rescatados después como parte fundamental de esta historia.

El període comprès entre el 1922 i el 1937 el va viure a Madrid, entrant en contacte amb Dalí, Garcia Lorca els altres residents de la Residencia de Estudiantes. Molt important en la seva trajectòria va ser la relació amb Ortega i Gasset i Torres Garcia. Com d’altres artistes, va estar compromesa amb la República espanyola i l’inici de la Guerra Civil, la va sorprendre viatjant amb les Misiones Pedagógicas , marxant cap a Buenos Aires.

A Maruja Mallo se la considera integrant de la corrent surrealista, en part degut a que Andre Breton li va comprar l’oli Espantapájaros, de l’any 1929. A partir d’aquí, Estrella de Diego ens va presentant i analitzant tota la seva obra: la relació i observació de la natura, els fonaments matemàtics que aplicava en les seves obres,

Todo está sujeto a medidas. Toda armonía depende de una proporción, de una relación numérica

Font: Maruja Mallo. Una sala cinematográfica. A: Arquitectura. Març de 1946.

(aquí em ve al cap relacionar-la amb Remedios Baro que va emprar el càlcul i els fonaments d’enginyeria que li va trametre el seu pare en tota la seva obra), i sempre uns trets d’afirmació, de donar veu a través de les seves obres a actituds no habituals en les dones de la seva època. Un exemple d’aquest tret és l’obra Ciclista, de l’any 1927 com a model de les dones lliures.

És interessant veure com en aquest llibre, s’ens van posant davant dels ulls, diferents elements que ens porten a replantejar-nos les etiquetes que sovint s’apliquen a artistes i que no deixen de ser una cuirassa, una manifestació de la voluntat d’etiquetar i constrenyir tota l’obra de Maruja Mallo. Precisament ella, que sempre va estar lluny dels estereotips. No cal dir que el retrobament amb aquesta obra, just en un moment en que es parla de les dones de la generació del 27 i en general de les artistes integrants del moviment surrealista, ajuda a la reflexió i a la cerca de noves cares d’aquesta artista tan polifacètica com va ser Maruja Mallo.

Estic convençuda que tornaré més vegades a fullejar aquesta obra.

Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol

Fins el proper 14 d’octubre, es pot visitar al MNAC l’exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol.

La figura de Gal sempre ha estat envoltada d’un cert misteri i desconeixement, de forma que una exposició dedicada a ella, te en principi, assegurada la afluència de públic.

Com altres vegades he fet constar en aquest bloc, tinc per costum documentar-me sobre el contingut de la mateixa a fi de treure’n el màxim de profit. En aquest cas concret, per tractar-se d’una persona vinculada al moviment surrealista, l’interès encara era més gran per a mi. Els materials inclosos en la web de l’exposició, sobre tot el Dossier_premsa_Gala, ajuden a ubicar a Gala dins de l’entorn de Dalí. El fet que la Comissaria de l’exposició sigui Estrella de Diego

Clip Telenoticies vespre 5/07/2018

constitueix una garantia  important. Professora de l’Art, compta amb una amplia producció escrita i ha publicat diverses monografies dedicades a artistes surrealistes com Remedios Varo o Maruja Mallo, (Fundación Mapfre) a més de l’obra Querida Gala. Las vidas ocultas de Gala Dalí. Ed. Espasa, Madrid, 2003. És una exposició molt amplia, amb més de 300 obres, però al final surts amb la sensació de que no has pogut copsar el personatge, es podria dir que surts amb més incògnites sense resoldre que no pas amb certeses.

Perquè donat que no te una producció artística pròpia, és a través de la mirada de Salvador Dalí, o de les fotografies de Max Ernst o del treball documentat per Eric Schaal de la preparació del pavelló Somni de Venus corresponent a l’Exposició Universal de Nova York de l’any 1939 o de les seves aparicions en públic, quan un pot intentar anar més enllà de la façana. Llegir el llibre de Monika Zgustova. La intrusa. Retrat íntim de Gala Dalí, Galàxia Guttenberg, Barcelona, 2018 és també de gran ajuda. 

La vida i circumstàncies personals i polítiques de Gala, la van marcar de forma definitiva, no en sentit negatiu, sinó en quan a dotar-la d’un caràcter i d’uns valors i ambicions molt determinats. Sempre es va quedar en un segon lloc: va esperonar a Paul Eluard a que fos poeta i el va ajudar a aconseguir el reconeixement internacional del que va gaudir. Va canviar la vida de París per iniciar un nou recorregut al costat de Salvador Dalí, persona absolutament desconeguda en aquells moments. Va ser ella la que va proporcionar equilibri i tranquil·litat a la relació, entenent la personalitat del pintor, contribuint al reconeixement i valoració artística del mateix. Se la presenta com a persona ambiciosa (AVIDA DOLLARS li deia André Breton, utilitzant les lletres del nom de Salvador Dalí), i sembla que al final de la seva vida tenia autèntic pànic a no tenir diners i poder ser pobre. Les conseqüències en la família i les seves amistats d’infància de la revolució russa, van jugar un paper fonamental en la seva vida.

L’exposició mereix la pena  ser visitada, desperta la curiositat i l’interès per anar una mica més enllà del personatge mediàtic que  ella mateixa va contribuir a crear

Maruja Mallo

A la Galeria Guillermo de Osma de Madrid hi ha una exposició d’obres de Maruja Mallo (1902-1995). La seva obra no es pot dir que fos extensa, degut en part per la seva meticulositat en la forma de treballar, o per la pèrdua de la mateixa durant la Guerra Civil espanyola (en particular obra en ceràmica) o pels canvis de residència.

La primera recomanació és llegir (o descarregar-se per poder fer-ho servir com a obra de referència) el catàleg de l’exposició: Maruja Mallo: Orden y creación.  No es tracta només d’un catàleg de l’exposició, sinó que conté diversos articles d’especialistes en l’obra de Maruja Mallo, que ajuden a entrar en l’univers particular d’aquesta gran artista.

El fet que la Galeria Guillermo de Osma, sigui la dipositària de l’arxiu de Maruja Mallo, ha fet d’aquesta galeria referent inqüestionable per acostar-se a aquesta artista. Es percep aquest coneixement en la selecció d’obres, en la seva presentació i en la documentació que posen a l’abast del públic en general. S’anuncia per l’any 2018 la publicació del catàleg raonat de l’obra de Maruja Mallo, que de ben segur servirà per poder conèixer millor la seva obra i les diverses tècniques, estils i moviments en els que va participar.  (“Un catàleg raonat, o catàleg crític, és un catàleg d’obres d’art que, a més d’inventariar i classificar les obres amb les dades essencials, les descriu, documenta i comenta des d’un punt de vista tècnic i crític.” L’Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.)

Si més no, per a tenir una visió general d’aquesta artista, es pot consultar el llibre escrit per Estrella de Diego i editat per la Fundación MAPHRE l’any 2008, que porta el nom de l’artista. Existeix a més,  amplia literatura sobre la mateixa que es troba amb facilitat. Una bona opció es veure el documental emès a l’espai Imprescindibles de rtv o l’article escrit també per Estrella de Diego, que es va publicar a El País Semanalcom a preparació de l’exposició que ara comento.

Ja he fet referència en altres ocasions en aquest blog a ella i com dic cada cop més, em vaig centrant en “les velles conegudes”, aquelles i aquelles artistes en les que em reconec i de les que participo. És difícil per tant parlar d’un quadre només, a pesar de que podria dir que en va haver uns quants que podria destacar, El que més em va frapar va ser veure el seu treball meticulós, els càlculs infinits que feia, el mètode i rigor amb que planificava i preparava cada obra. Els  estudis preparatoris per diferents obres son impressionants, estan totes les mides, tots els detalls, no deixa res a la improvisació. El seu interès per la geometria i les matemàtiques que s’havia iniciat en l’època de treball amb en Torres García, no va deixar mai de manifestar-se en la seva obra. No és d’estranyar que produís poca obra. Un cop més es corrobora la idea de que els grans pintors son també uns grans dibuixants.

Tal com escriu Guillermo de Osma en el catàleg de l’exposició:

La cantidad de dibujos preparatorios o de estudios sobre la figura humana, los pescadores y el paisaje gallego –el famoso Cuaderno de Bueu-, el movimiento, las proporciones, la geometría, las sombras y sus intensidades, atletas, máscaras, moradores del espacio, personajes del TBO o de dibujos animados…. conservados en el Archivo y que algunos exponemos aquí, dan idea de lo minucioso de la elaboración de sus obras.

Tan Maruja Mallo com Sonia Delaunay (de la que vaig escriure en el post anterior), han estat relacionades amb el moviment Surrealisme en alguna etapa de les seves etapes creatives. Les diferències entre ambdues son notables, però constatar les amistats que van compartir, sense potser ni saber-ho, com Ramón Gómez de la Serna, em fa tancar el cercle i entendre punts vitals semblants, al marge de la vessant artística.

Sorprenent l’afluència de públic (molt jovent!) a aquesta exposició, el que dóna idea de l’interès que desperta aquesta artista

Art del carrer, pot ser venut en una casa de subhastes?

És interessant llegir l’artícle Una ves más, Banksy en portada, publicat al blog de cultura Sintítulo, del País el dia 4 de març per Estrella de Diego ( autora del llibre dedicat a la Maruja Mallo i publicat per la Fundación Mapfre), donat que planteja un aspecte que crec important: la mercantilització de l’art fins el límit. Fins a quin punt el propi artista accepta aquesta situació o com ha reflexat en la web Banksy, està sobrepassat per les circumstàncies?

Quin és el objectiu dels artistes que fan la seva obra a les parets de la ciutat? Mirant les obres recollides en aquest blog, alguna de les quals ja ha estat esborrada, si que penses que alguna d’elles mereix ser guardada. Però si l’artista sabés que té futur la seva obra, l’hauria deixat així, l’hauria fet diferent? En tot cas és un tema de debat.