El poder de la música

M’han fet arribar el documental que adjunto i no he pogut resistir la tentació de compartir-lo. El títol és Melody

Un cop s’ha vist, venen al cap diverses idees que fan reflexionar. Per un costat es mostra un cop més, que obtenir resultats comporta esforç i deixar coses pel camí. En aquests cas concret, de ben segur que pels pares no va ser una decisió fàcil el deixar marxar a la filla, i per la Geo tampoc, per molt que anés a fer la cosa que més li agradava. Una vegada més es posa de manifest el valor de l’esforç que tot sovint es diu que s’ha deixat de trametre, arrossegat per la necessitat d’obtenir resultats ràpids i de forma fàcil.

Un segon aspecte és el valor de la música com element integrador dels joves. I no cal pensar que això s’aconsegueix només amb la música clàssica, no, estem parlant de la MÚSICA, sense etiquetes. De la mateixa manera que el llenguatge verbal te moltes varietats i formes d’expressió, en funció del lloc, del contingut, de l’ambient, de l’edat, etc., també el llenguatge musical te tota aquesta riquesa de possibilitats d’expressió. El model de les Orquestas de Jóvenes e Infantiles de Chile, segueix el patró marcat a Venezuela pel professor Abreu. És impressionant llegir:

Cada año participan 12 mil niños y jóvenes en orquestas y un millón de personas asisten a cerca de 3.000 conciertos ofrecidos por orquestas juveniles e infantiles en 190 comunas del país.

Un tercer aspecte va relacionat amb l’increment de la cultura d’un país i generador de riquesa. Aspecte aquest, que no es pot menysprear.

En aquest mateix blog, he lloat la necessitat de posar a l’abast de tothom el coneixement de la música. Només un petit nombre de persones arribaran a la professionalització, però tothom, grans i petits, quan escoltem música, s’ens remou alguna cosa per dins. La veu és l’instrument més valuós i la majoria tenim la capacitat d’utilitzar-la per comunicar-nos. Hi han veus que ens agraden, altres que ens son estridents, unes son càlides, altres més fredes, etc.  Per tant, tots fem música.

Per tot això s’em fa difícil entendre el poc interès que l’Administració Pública destina a aquest apartat. Si es llegeix la informació existent al web de la Generalitat de Catalunya sobre Estudis Musicals, al referir-se a les Escoles de Música, ho fa centrant-se en l’alumnat de la ESO i Batxillerat, per tractar-se d’ensenyaments reglats, però, i les criatures més petites? Caldrà verificar si es compleixen les previsions de ajut al finançament de les escoles de música que els municipis impulsen i que en els darrers anys, s’han vist deixades de banda.

20 anys de les Escoles Municipals de Música de Barcelona

 

20 anys Escoles de Música Barcelona
Programa de mà del concert dels 20 anys de les escoles de música municipals

Si tirem endarrere en el temps, veiem com científics de diversos països, han anat investigant sobre la memòria, arribant a la conclusió de que la memòria musical es manté fins al final de la vida i fins i tot es preserva encara que es pateixin malalties degeneratives o amnèsia. (Vegeu Todo se olvida, menos la música )

M’han tornat al cap aquesta idea, a rel d’haver assistit divendres passat al concert de commemoració dels 20 anys de les Escoles Municipals de Música de Barcelona.

És realment impressionant veure i sentir,   prop de 90 nois i noies, d’escoles diferents, sent capaços d’interpretar conjuntament diverses obres musicals. La tasca dels professors, que quasi passa desapercebuda, ha sigut grandiosa. Posar d’acord a tots aquests musics d’edats diferents, segur que no és fàcil. I no estic pensant només en els aspectes musicals, sinó en la convivència, el respecte, l’acceptació del propi paper dins del conjunt cedint a personalismes en favor de l’altre. És evident que el treball constant de tots aquests aspectes enriqueix i forma, i com apunta l’article Cerebro y Música de l’any 1999 de l’Asociación Pro Música de Valladolid, contribueix a la millora de l’organització del processament mental de l’ésser humà i fins i tot, intervé en l’increment de la intel·ligència (en un sentit global, de tots els factors que intervenen en la intel·ligència: emocions, coneixements, etc.)

Les escoles municipals de música són serveis que molts ajuntaments han considerat prioritaris i que els propis ciutadans han acabat assumint-los com serveis imprescindibles. Això porta a vegades a que hagi persones una mica injustes, ja que no saben apreciar l’esforç i el compromís polític i econòmic que aquest ensenyament no obligatori comporta. Els ciutadans valorem la funció social que compleixen i els hi reconeixem la seva aportació al desenvolupament personal, a l’enriquiment de la vida cultural dels municipis i el seu paper com a centres que afavoreixen la cohesió social (veure: Guía de las Escuelas Municipales de Música. FEMP, 2010)

Les escoles municipals cobreixen un espai propi que no te res a veure amb l’ensenyament de música dins dels ensenyaments reglats. És aprendre per gaudir i per créixer com a persones.

Un dia vaig trobar a Internet una frase que diu:

“El que escucha música siente que su soledad, de repente, se puebla”. Robert Browning (1812-1889) Poeta inglés.

Per tot plegat, he de reconèixer que vaig sentir una enveja sana de tots ells i que desitjo que es compleixin  aquestes dues premisses: no perdre la memòria musical i no sentir-se mai sol mentre hi hagi música  acompanyant.

Música: Llei Wert

Per a qualsevol país, el sistema educatiu és la base fonamental sobre la que s’edifica el seu futur. Això es posa de manifest en la necessitat que senten  tots els governs de deixar la seva empremta en ell, i, a la que arriben al govern, s’apliquen en la modificació del model existent. Han hagut molts comentaris i anàlisi, i encara n’hi hauran més, analitzant el projecte de la LOMCE o com es coneix popularment, la llei Wert.

Dins de l’apartat corresponent al desenvolupament curricular, i en concret pel que fa a l’asignatura de la música, voldria recomanar l’artícle escrit per Juan Manuel Játiva amb el títol La música eleva el tono i que va ser publicat a El País, el passat diumenge dia 16 de juny.

 

És una llàstima que a aquestes alçades s’hagin de fer nous estudis per demostrar els efectes positius de l’aprenentatge de la música sobre el conjunt de matèries que s’impaterixen. Cal destacar de forma especial, els aspectes relacionats amb l’adquisició d’hàbits, la socialització, la disciplina, la part positiva del treball en equip, etc. Al llarg de l’artícle s’exposen diversos estudis realitzats arreu del món i en les universitats més prestigioses que demostren amb números i amb resultats concrets, totes aquestes avantatges esmentades. No es pot oblidar  la Fundación del Estado para el Sistema Nacional de las Orquestas Juveniles e Infantiles, coneguda popularment com El Sistema , implantat a Venezuela i que tans èxits a nivell personal, social i musical ha donat al país.

Però també estic d’acord en que cal replantejar-se bé el paper de la música a les escoles de primària i de secundària. Penso que s’ha de diferenciar del paper que juguen les escoles de música, per no duplicar esforços, per no entrar en competències absurdes, i buscant sempre el sumar i l’enriquiment dels nens i joves.

La Música com a matèria curricular ha d’estar relacionada amb la resta de matèries. No s’entén parlar d’Història i no parlar dels moviments musicals o dels principals compositors. Tampoc no s’entendria no situar a l’art en general dins del context històric, ja que les diverses tendències artístiques acostumen a ser el resultat de la política i de les circumstàncies  del moment.  I com deslligar la música i el llenguatge musical de les matemàtiques, quan s’atribueix a Pitàgores el descobriment de les relacions aritmètiques de l’escala musical! També va ser el propi Pitàgores qui va aplicar el valor medicinal de la música, emprant certs ritmes i melodies com a mitjà per a guarir a les persones.

Per tant, des del meu punt de vista, en l’ensenyament obligatori, la Música hauria de jugar un paper transversal, tan en el que fa  als coneixements, com en  aspectes relacionats amb hàbits: concentració, saber escoltar i compartir, com en qüestions relatives al gaudi: ritme, dansa, sincronització, motricitat, etc. Aquest conjunt de factors posen la base per a que , aquelles criatures i joves que vulguin anar una mica més lluny, ho facin dins del marc d’una escola de música, amb la possibilitat de tocar algun instrument i seguint un projecte educatiu més concret.

Els especialistes que estan en una escola de música, poden tenir un paper important dins dels centres escolars. Poden assessorar, poden orientar i per descomptat, poden participar en l’etapa de despertar el cuquet als nens i nenes i en els joves que accedeixen de nou al món de la música. La música existeix des de les primeres etapes de la humanitat: no es pot deixar de banda. Seria com trair els nostres orígens.

 

 

 

La música a la vida de les persones

La música ens acompanya al llarg de tota la vida. Es canten cançons de bressol als més petits, quasi la primera joguina és un sonall i molt sovint es pengen caixes de música a l’habitació per fer companyia als infants. No pot ser que es faci un salt al buit i de cop, durant un període de temps puguem viure sense ella.

Cal cercar-la, conviure amb ella i sobre tot, gaudir-la. Hi ha molts tipus de música i de ben segur que, cada persona troba aquella que l’emociona més.

Aquest vídeo és una meravella:

http://www.youtube.com/watch?v=Tt2-2-1OAVQ&feature=player_detailpage