20 anys de les Escoles Municipals de Música de Barcelona

 

20 anys Escoles de Música Barcelona
Programa de mà del concert dels 20 anys de les escoles de música municipals

Si tirem endarrere en el temps, veiem com científics de diversos països, han anat investigant sobre la memòria, arribant a la conclusió de que la memòria musical es manté fins al final de la vida i fins i tot es preserva encara que es pateixin malalties degeneratives o amnèsia. (Vegeu Todo se olvida, menos la música )

M’han tornat al cap aquesta idea, a rel d’haver assistit divendres passat al concert de commemoració dels 20 anys de les Escoles Municipals de Música de Barcelona.

És realment impressionant veure i sentir,   prop de 90 nois i noies, d’escoles diferents, sent capaços d’interpretar conjuntament diverses obres musicals. La tasca dels professors, que quasi passa desapercebuda, ha sigut grandiosa. Posar d’acord a tots aquests musics d’edats diferents, segur que no és fàcil. I no estic pensant només en els aspectes musicals, sinó en la convivència, el respecte, l’acceptació del propi paper dins del conjunt cedint a personalismes en favor de l’altre. És evident que el treball constant de tots aquests aspectes enriqueix i forma, i com apunta l’article Cerebro y Música de l’any 1999 de l’Asociación Pro Música de Valladolid, contribueix a la millora de l’organització del processament mental de l’ésser humà i fins i tot, intervé en l’increment de la intel·ligència (en un sentit global, de tots els factors que intervenen en la intel·ligència: emocions, coneixements, etc.)

Les escoles municipals de música són serveis que molts ajuntaments han considerat prioritaris i que els propis ciutadans han acabat assumint-los com serveis imprescindibles. Això porta a vegades a que hagi persones una mica injustes, ja que no saben apreciar l’esforç i el compromís polític i econòmic que aquest ensenyament no obligatori comporta. Els ciutadans valorem la funció social que compleixen i els hi reconeixem la seva aportació al desenvolupament personal, a l’enriquiment de la vida cultural dels municipis i el seu paper com a centres que afavoreixen la cohesió social (veure: Guía de las Escuelas Municipales de Música. FEMP, 2010)

Les escoles municipals cobreixen un espai propi que no te res a veure amb l’ensenyament de música dins dels ensenyaments reglats. És aprendre per gaudir i per créixer com a persones.

Un dia vaig trobar a Internet una frase que diu:

“El que escucha música siente que su soledad, de repente, se puebla”. Robert Browning (1812-1889) Poeta inglés.

Per tot plegat, he de reconèixer que vaig sentir una enveja sana de tots ells i que desitjo que es compleixin  aquestes dues premisses: no perdre la memòria musical i no sentir-se mai sol mentre hi hagi música  acompanyant.

L’ús compulsiu de les TIC i la filosofia

Darrerament i per motius ben diferents, es parla de l’ús de programes de missatgeria instantània i de la supressió de la Filosofia del currículum educatiu .

Donant voltes als dos temes, crec que estan intímament relacionats. És inqüestionable que estem vivint en un moment en que les TIC formen part de la nostre quotidianitat. A nivell educatiu s’ha volgut introduir el terme TAC, Tecnologies d’Accés al Coneixement,  en contraposició el conegut TIC, Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Personalment opino que totes dues  estan estretament lligades i que no es poden separar en compartiments estancs.  La informació elaborada ens aporta coneixement i per tant no es pot menystenir, sinó donar eines d’anàlisi per poder-la avaluar.

Alguns articles que he anat llegint, fan èmfasi en els aspectes negatius que aquest ús pot portar als joves. És veritat que aquest segment de la societat és qui en fa més ús, però no podem perdre de vista als adults. En ambdós grups, el fet de la immediatesa en els resultats, la manca de reflexió, pot contribuir a la pèrdua de la capacitat cognitiva. Els darrers anys s’han  popularitzat jocs per fer treballar el cervell i per contra, com tenim les dades de les persones conegudes guardades en el mòbil, ja no fem l’esforç per recordar-les. Tampoc cal saber-los tots, però intentar ser més coherents. És com qui va al gimnàs i fa quatre hores d’exercici i desprès s’atipa com un lladre.

Estar acostumats a la resposta ràpida a través dels missatges, si aquesta triga més de 3 segons, ja comença a provocar neguit, angoixa i estrès. De la mateixa manera que ja han començat a aparèixer problemes musculars en els dits grossos de  les mans pel fet de xatejar molta estona seguida, el nostre cervell reacciona davant d’aquests estímuls, arribant a situacions problemàtiques si s’en fa un abús.

Totes aquestes Tecnologies son eines que en ajuden a aconseguir o a fer quelcom que prèviament hem hagut de pensar. Aquesta frase que fa molts anys que repeteixo, penso que és molt bàsica i precisament per això, a vegades crec que no s’aplica. El procés mental ha de ser primer pensar que vull o necessito fer, i tot seguit buscar i aplicar l’eina més adient i més eficient.  A vegades cal enviar deu missatges per aclarir una cosa que amb una trucada de un minut, s’hauria resolt. En aquest cas, és evident que no hem utilitzat l’eina més eficient per arribar a bon port. Ningú utilitzaria una destral per obrir una ampolla, sinó que buscaria un tirabuixó, dons passa exactament igual amb les TIC. Pensaments com: si envio un missatge ara, puc destorbar a l’altres persona? puc interrompre o millor que no ho faci? és realment urgent o puc esperar-me una estona? puc esbrinar el que necessito, buscant o emprant altres vies? puc ajuntar varies qüestions i resoldre-les totes juntes, en lloc de preguntar d’una en una? la persona a la que vaig a enviar el missatge, és la persona adient o n’hi ha un altre millor? L’aturada que comporta pensar abans d’actuar, és tan beneficiosa com fer una respiració a fons, abans de fer un esforç.

Persones d’una certa edat, a vegades diuen que els hi va molt bé poder enviar un missatge en el moment que els ve al cap una cosa, perquè així els ajuda a no oblidar-se. Algú altre esmenta l’aspecte de trencar  la sol·litut, ja que al obtenir resposta, es tranquil·litzen. És un punt de vista diferent del sector dels joves, però que crec s’ha de començar a tenir també en compte.

pensar

Em preocupa molt veure que cada cop es parla més del Dèficit d’Atenció dels adolescents i dels joves i de com s’ha incrementat el nombre de persones diagnosticades amb aquest tipus de trastorn, i al mateix temps s’elimina la Filosofia del currículum. Quan parlo de Filosofia, no entenc com a tal el saber de memòria noms i teories diferents, no, em refereixo a ensenyar als nens i joves, a pensar. A plantejar-se preguntes que poden tenir respostes diferents o que no en tenen cap. Cal ensenyar des de molt aviat, que les coses no son blanques o negres, i que els fets, no son exclusivament bons o dolents, sinó que pel mig, hi ha un ventall immens de possibilitats i de raonaments. Aquest és un bagatge imprescindible per a tots els éssers humans, i sent una acèrrima defensora de la tecnologia, advoco per no deixar renqueixant  la nostre ment.

Treballar la concentració

Mandala

Aquests darrers dies he sentit parlar moltes vegades de la concentració referida sobre tot, al cas dels esportistes. És evident que aquesta capacitat és important per qualsevol activitat i que cal treballar-la i desenvolupar-la. No sempre és fàcil saber prescindir dels estímuls externs: sorolls, moviment, olors, etc. quan es comença una tasca.

Hi han esports que, fins i tot, la seva pràctica està aconsellada per escoles de negocis, com a eina de creixement personal que ajuda a la pressa de decisions. Algunes de les raons per les que es recomanen és precisament perqué obliguen a desenvolupar la capacitat de concentració i a més, perquè el seu exercici ajuda a conèixer els punts débils i haver de repetir i repetir una mateixa acció fins aconseguir fer-la bé. Per tant el nivell d’auto-exigència, de humilitat per reconèixer els errors, la capacitat de superació, juntament amb la concentració ajuden en gran manera a la superació personal.

A vegades tots volem resultats positius immediats i ens frustrem quan no ho aconseguim o no ho aconsegueixen les persones del nostre entorn. Els adults exigim als joves resultats brillants en dos dies i aquests creuen que és possible i es frustren si aquests no es produeixen.

Cal tenir també clar que concentració no és sinònim d’aïllament. La concentració és una faceta més de la nostra vida, una eina que tenim les persones per dur al terme tasques de tot tipus.

Encara que pugui semblar estrany, el dibuixar i pintar mandales serveix com exercici de concentració i d’aprenentatge.
Abans de començar a pintar cal triar els colors, que siguin harmònics i tenir clara la visió final del conjunt. Aquest és un primer punt important: reflexionar sobre el resultat que es vol obtenir. Per tant l’acció comença després de la reflexió.. En segon lloc cal decidir el mètode que s’utilitzarà: es pintarà per zones, es farà tot un color i després l’altre, etc. En tercer lloc, cal triar un lloc on es pugui dur a terme aquesta activitat amb tranquilitat, sense sobresalts, disfrutant dels resultats.

En definitiva: cada persona ha saber utilitzar les eines que li siguin més útils en el desenvolupament de la seva capacitat de concentració.

Treballar amb les mans i amb el cap

Manteta llit baranes
Cada cop estic més convençuda que el treball manual, en qualsevol de les seves formes, és un gran estímul. Fer mitja o ganxet implica un grau de concentració, de creativitat, de tenir una percepció de l’espai i de les formes, de càlcul, etc. , que moltes vegades no es te present. A tot això cal afegir la satisfacció en veure el resultat d’una cosa feta per un mateix.