Art i cinema. 120 anys d’intercanvis. CaixaForum

Ens trobem davant d’una exposició molt amplia, com no podia ser menys si partim de la base que està nodrida pels fons de la Cinémathèque française. És positiu en quant a la riquesa i diversitat de materials, però al mateix temps dificulta el poder gaudir de tot aquest material. A tall d’exemple, només apuntar que vaig hi dedicar més de tres hores i m’haurien calgut alguna més per veure-ho tot amb calma. S’està davant d’un exposició  informativa i divulgativa i no focalitzada en un aspecte o període concret.  És una opció.

L’exposició està ordenada de forma cronològica des del 1890  i després cada dècada te una sala dedicada, amb excepció de la que va des de 1980 fins el 2000.

L’objectiu de l’exposició està perfectament explicat en el fulletó de mà:

Mostrar els vincles del cinema amb la resta de les arts i les seves influències mútues

i també mostren la forma com cal acostar-nos a ella:

Així doncs, des del sofà de casa podem analitzar en una pantalla domèstica fragment de pel·lícules, com quan ens aturem en una pàgina en fullejar llibres d’art. El fragment d’una pel·lícula és l’equivalent del detall d’un quadre…

En base a aquestes dues premisses, ja  podem iniciar el recorregut del que només destacaré alguns aspectes.

En els seus inicis, el cinema volia representar el que passava al mon i només tenia com a objectiu servir de distracció, bàsicament per les classes ben estants.

Però ja en les primeres obres dels germans Lumière, es pot veure l’ús que feien de la llum, de l’enquadrament, com captaven accions i situacions a l’aire lliure, fets tots que serien els senyals d’identificació dels impressionistes.

En la peça Serpentine Dance demostra el treball d’investigació i de cerca de noves possibilitats pel món del cel·luloide. Cada quadre va ser pintat a mà, un per un, i el resultat del moviment i el color, és bell.

és en els any 20 quan el cine deixa de ser només un espectacle i els pintors agafen la càmara i l’usen com a eina d’expressió artística. Així es poden veure obres de Picabia, Marcel Duchamp o Hans Richter entre d’altres. D’aquesta dècada és també Le chien andalus que van realitzar Buñuel i Dali. Voldria destacar però Simfonia de la gran ciudat de Walter Rutman del 1927. Està disponible a youtube tot senser (1h12′) i val molt la pena. I segur que no passareu de llarg davant del documental El gran circ  del director Painlevé sobre un circ construit per Alexandre Calder

És en la dècada dels 50 quan Godard reinventa el cine i encara perviuen les innovacions que va incorporar. Pierre Le Fou (1965) amb un treball extraordinari de Jean-Paul Belmondo, amb una clara referència al blau Klein, amb el que es pinta la cara o Alphabille d’aquest mateix any, del que es pot veure el cartell a l’exposició.

Dels 70 voldria destacar tots els cartells de Raymond Savignac. Realment et feia recordar quan aquests penjaven fora dels cines i servien de reclam . Potser el cine Comedia va ser dels darrers en eliminar de la façana el grans cartells que van anar evolucionant estèticament al llarg del temps.

Un fet important d’aquesta dècada és la utilització d’instal·lacions de cinema pels museus i en especial les aportacions que va fer Alain Fleischer. Posteriorment l’ús d’imatges en moviment en les peces de videoart s’ha anat imposant poc a poc, mostrant l’enriquiment mutu entre l’art plàstic i l’art cinematogràfic.

Andy Warhol's. VideoArt.1966
Andy Warhol’s. VideoArt.1966

És evident que l’evolució del cinema des de la tecnologia analògica al món digital, ha donat un impuls extraordinari a aquesta relació entre diferents arts.

…les tècniques digitals n’han ampliat la capacitat d’inventar formes (…), avui s’ofereixen a la mirada i a la imaginació dels espectadors paisatges, cossos i situacions deslligats de la realitat, objectes de creació virtual.

 

 

La doble discriminación de las mujeres negras en ‘Figuras ocultas’

No hi ha cap dubte que és convenient anar fent visibles a tantes i tantes dones que han deixat empremta en diferents activitats en les que han intervingut al llarg de la seva vida.
Poc a poc es van fent “visibles”. En els darrers temps hem pogut conèixer el paper d’algunes d’elles en el mon de la música, o en el desenvolupament de l’arquitectura, o en el camp de la ciència. Sembla que fos un fet extraordinari i que per això es destaca en els mitjans. Cal esperar que arribarà un dia que apareixeran aquestes històries amb tota normalitat.

A més de les tres dones protagonistes de la pel·lícula que es comenta, sorprèn l’existència de tot el departament de calculadores. No sembla que existeixi un departament igual en l’ala dels blancs. Quina contradicció que a aquestes persones se’ls atribueixi una responsabilitat tan gran que comporta un cert reconeixement de la seva vàlua, i al mateix temps siguin anul·lades i tractades de manera tan ignominiosa!.

Un cop més cal fer esment a l’educació. Sense uns bons mestres que van descobrir, motivar i recolzar-les a elles i a les famílies, s’hauria perdut tot aquest coneixement. Els van despertar la curiositat, el desig d’anar sempre endevant, de no conformar-se amb el que tenien. I a més amb  naturalitat, sense falses humilitats.

Com sempre passa quan veus un film que parteix de fets reals, voldria saber quanta ficció hi ha i quina va ser la realitat. S’intueix la duresa de la situació, però només ens deixen veure algunes pinzellades. El sentit de solidaritat s’ens presenta de manera molt nítida, cal pensar que va ser realment així. Al final van aconseguir els seus propòsits, però el cost personal va ser molt alt.

No és casualitat que aquesta pel·lícula s’hagi fet en l’època del President Obama, però caldrà estar a l’aguait per que no es facin passos enrere, ara que ha arribat un nou inquilí a la Casa Blanca

hombresmujeresyfeminismo

En plena temporada de premios cinematográficos (BAFTA, Oscars, Golden Globes, etc.), hay una película que me gusta y emociona especialmente: ‘Figuras ocultas’ (‘Hidden Figures’). Antes de compartir con vosotros su sinopsis, echad un vistazo a esta imagen del film:

feminismo-negro-figuras-ocultas-fox

En la fotografía podemos ver a un grupo de trabajo de la NASA compuesto por 30 personas. De esas 30 personas, solo hay una mujer. Además, de esas 30 personas, 29 son blancas y únicamente una es de raza negra. Llamativo, ¿verdad?

En los años 60 (y, por desgracia, a veces también en la actualidad), esta imagen no resultaba extraña. ‘Figuras ocultas’ narra la historia real de tres mujeres negras que trabajaron en importantes proyectos espaciales de la NASA, como la puesta en órbita del astronauta John Glenn. Es importante tener en cuenta que las tres protagonistas de la historia, así como el resto de sus compañeras afroamericanas, sufrían una…

View original post 336 more words

Insomnia. Fundació Joan Miró.

Dijous passat vaig visitar l’exposició Insomnia de la Fundació Joan Miró. Com s’explica en el programa de mà, aquesta exposició :”aplega una sèrie d’artístes internacionals que han explorat el cinema des de l’àmbit de l’Art”
D’entrada he de manifestar el meu desconeixement sobre el tema, cosa que no em va ser gens negativa, al contrari. Vaig anar amb la ment absolutament oberta i receptiva, i amb ganes de gaudir d’aspectes, fins ara desconeguts per a mí.
És reconeguda la influència que l’aparició de la fotografia va suposar sobre diversos pintors, que van plasmar en les seves obres, situations o personatges en antituts que semblaven capturades a través de l’objectiu d’una màquina (per example Toulouse-Lautrec).
En la mateixa línia d’investigació, de cerca de les posibilitats creatives del cinema i de relació amb la fotofrafia, és on podem encabir les obres d’aquesta exposició. El contingut d’un dels panells de l’exposició, explica perfectament el contingut:

 De la Fotografia al cinema i del cinema a la fotografia.

Fotografia i cinema capten la realitat sense filtre aparent., però de maneres diferents gràcies a les seves especificacions tècniques. Les tensions entre fotografia i cinema afenten tant les seves qualitats estètiques com els missatges que articulen. També planteen preguntes com ara: pot una imatge fixa contenir una història?, de quina forma fotografia i cinema es relacionen amb diferents nocions de temporalitat? …

 

S’em va tornar a plantejar un tema que he debatut en altres ocasions amb gent amiga: quan una fotografia o un quadre esdevenen obra d’art. Majoritàriament, la gent creu que cal un reconeixement social, però aquest principi no sempre es compleix. Bé, no pretenc entrar ara en aquesta discusió.

Hollis FramptonL’exposició consta de tres parts. La primera reuneix treballs que exploren la confluència de la fotografia i el cinema. Vaig trobar molt interessants les dues sèries de fotografies de Hollis Frampton. Una de les sèries està formada per un grup d’imatges sequenciades, d’un tema concret. Per exemple, un conjunt d’imatges d’ua cadira, que serveix de suport d’un bodegó de fruites, i com fotograma a fotograma, es va buidant. És evident el llenguatge narratiu, la història que explica, el transcorre del temps, elements tots ells eminentment cinematogràfics. L’altre sèrie de fotografies corresponent a captar persones en moviment, ballant. És la idea del moviment com a recurs del cinema, aplicat en aquest cas a la fotografia. Aquestes obres em van fer veure la possibilitat d’integració d’ambdues tècniques, per enriquir els resultats.

La segona part de l’exposició recull obres que analitzen la relació entre el espectador i l’imatge projectada. Hi ha des de propostes arqutectòniquea ( una sala ideal de cine construïda sota uns nous paràmetres), com d’ubicació de l’espectador. A mí em van cridar l’atenció de forma especial, un parell d’obres de Stanford VanDerBeek.Stan Venderbeek

La tercera part està està dedicada a presentar obres d’artístes com Ben Rivers i Stanford Douglas. D’aquest darrer es projectava una obra, que es presenta com una nova forma de documental, però que no segueix cap dels cànons establerts.

La veritat és que vaig sortir satisfeta, em va motivar. És cert que cal veure molt art per poder apreciar-lo. Si més no, vaig fer un primer pas.

Nota: Com els artistes m’eren totalment nous, he posat l’enllaç a webs on poder obtenir més informació