El circ

L’emoció i les ensenyances del circ

El circ és un espectacle que s’integra dins de les arts escèniques. No sempre ha estat prou valorat, o potser millor, s’ha infravalorat.

Crec que s’ha produït una evolució i transformació del mateix, modificant la seva orientació i deixant de ser un espectacle que es considerava exclusivament infantil (aquesta afirmació caldria matitzar-la) per ser un espectacle adreçat a tots els públics.

Tant si es tracta de números individuals com d’un grup, és en el circ on es pot veure de forma palpable el que és la cultura de l’esforç, de la superació i de la constància. Si es tracta d’una actuació individual, ha de poder mostrar alguna característica que el faci diferent a d’altres semblants. Si és un número col.lectiu, els egos personals han de quedar diluïts en favor del grup. Tots s’ajuden de cara a obtenir un éxit del conjunt. Si una persona destaca molt però la resta no va alhora, el resultat és un desastre.

El circ ha estat sempre una de les meves passions. Això si, no tots els he considerat iguals. El risc pel risc, buscant l’esglai de l’espectador, no m’ha interessat mai. He valorat la seguretat dels artistes perquè així permetia gaudir i valorar la dificultat, la coordinació i l’estética del número en si mateix. En aquest sentit, els circs provenients dels anomenats antigament països de l’est, eren els que actuaven garantint sempre la seguretat dels artistes (amb arnés els trapecistes i amb xarxa). Gràcies a ells, em vaig enamorar del circ.

Es poden diferenciar els circs familiars, on el més important és el treball col.lectiu. El que es persegueix és l’éxit del conjunt, encara que algun número sigui més fluixet que els altres. Però es pot parlar dels espectacles de circs de grans figures, consagrades i amb prestigi internacional. En aquest cas, han hagut d’aconseguir un grau d’excelència que els destaca per sobre de la resta.

El circ és un espectacle per a totes les edats. Cada persona el veurà amb els seus ulls i l’emocionaran coses diferents i fins i tot pot ser que aquestes vagin canviant al llarg de la vida, o no. Les persones que vam poder veure en directe les actuacions del mític Charlie Rivel, amb una simplicitat total, sense parlar, només amb el seu údol caràcterístic i la cadira, mantenia a tothom en suspens, amb la rialla als llavis i encara que savies que passaria, era igual, t’emocionava. El circ és un espectacle d’emocions.

Va haver uns anys de sequera, no es programaven gairebé espectacles circenses. Aquesta sitació va ser provocada en part, per la desaparició dels números amb animals i va haver una cerca de noves formes. M’arriscaria a dir, que es va deixar enrera el mer espectacle per entrar de ple en el món de les arts escèniques. En aquest període es va anar consolidant el Circ du Solei. És un gran espectacle, tècnicament perfecte, pensat per a ser representat en grans espais. Personalment crec, que li falta la màgia i la proximitat del circ.

Per sort, la situació va canviant poc a poc. Hi ha espais permanents, como el Circ cric, o itinerants com el Circ Històric Raluy, o el Circ Raluy Legacy, escola de circ per a professionals o escoles per a infants i fins i tot un museu de circ a Besalú, el primer d’Europa. Segur que m’en deixo molts, però com a exemple de l’interés per aquest art escènic, crec que ja val.

En aquesta breu pinzellada pel món del circ, cal recordar també, actuacions que en els darrers anys s’han pogut veure tant dins de la programació del Festival Grec de Barcelona com en les temporades teatrals, per exemple la companyia de pallassos Rhum, amb les seves actuacions en el Teatre Lliure o actualment en el Teatre Borrás de Barcelona.

El circ és un magnífic exemple per a la vida professional. El cap o la directora d’un grup, ha de saber quedar en segon terme, perquè destaquin les persones del seu equip. Si no és així, és que no ha triat les millors o no ha sabut potenciar les seves qualitats i no els ha donat els elements de superació necessaris. Ha de saber també barrejar les persones de cara a obtenir un resultat òptim, de la mateixa manera que en un circ familiar, es busca un equilibri entre tots els seus integrants. En la vida professional, ha d’haver un suport entre totes les persones de l’equip. Si un element destaca molt però la resta no segueix, el resultat final no serà correcte. Pot haver la punta de llança que esperona a la resta, però no oblidant mai que es forma part d’un conjunt. Dins d’un número d’equilibri o de trapezi, normalment hi ha qui fa de pal de paller del grup i sense ell no es podria fer res, però si volgués anar a la seva, deixaria de ser important i caldria buscar una nova persona que asumís el paper.

Aquesta reflexiò sobre el circ i la seva importància, és conseqüència d’haver assistit a una de les sessions programades de Nits de Circ. A part de ser a l’aire lliure, sense carpa, els artistes que van intervenir son tots considerats excepcionals en la seva especialitat. Les cares de les persones, tant petits com grans, durant les actuacions, parlaven per si mateixes. Va ser una nit realment màgica.

Si aquest estiu teniu oportunitat d’assistir a un espectacle de circ, no us ho perdeu.

El circ Charlie Rivel

No dic res de nou que no hagi ja dit abans en relació a la meva estimació pel mon del circ. El que representa per a mi va quedar expressat en l’apunt que vaig fer al tractar l’obra de teatre Rhum.

Aquest cop, el que voldria compartir és el fet del naixement d’un nou circ. Això no passa gaire sovint i menys a casa nostra. El fet d’emprar el nom de Charlie Rivel expressa la voluntat de fer un tipus d’actuacions, minimalistes, de les que fan somriure més que no pas esclatar en una gran rialla.

La inauguració del circ, coincideix també amb l’exposició que està en cartell al Circ Price de Madrid, dedicada a la seva filla Pauline, que va fer de pallasso de cara blanca, juntament amb el seu pare, en els darrers anys de la seva vida.

El Festival Internacional de Circ de Figueres, suposa la possibilitat de veure en cada edició alguns dels números més nous i de gran qualitat. És un festival on es premien els millors del moment en el seu camp, i que ha sabut trencar amb l’idea errònia de que el circ és un espectacle només per a petits, on el paper dels adults quedava reduït  a fer d’acompanyants i res més. Com es pot llegir en el seu web:

El Festival Internacional del Circ de Figueres suposa un dels únics referents actuals al nostre territori de circ de màxima qualitat i, per tant, espectacle que apel·la a tot tipus de públics sense discriminació d’edat, raça o condició social. Figueres es consolida com una de les capitals europees del Circ dins del mapa mundial dels grans esdeveniments del sempre fascinant món de la pista.

L’afirmació no és pur màrqueting, sinó una realitat. Aquest cap de setmana actuaven 12 grups d’artistes de diferents nacionalitats, realitzant un total de 16 números.

Per poder explicar les emocions que provoca, cal fer referència a l’espai, a la carpa. S’anuncia com una carpa que al no tenir un pal central, permet gaudir d’una gran visibilitat, i és cert. A més han volgut fugir del concepte dels bancs de fusta, incòmodes, i han optat per cadires amb el seient tou. Certament, si es pensa en un espectacle per adults, calen aquestes comoditats. El diàmetre de la pista està pensat pel tipus de números que es fan. Això ajuda a mantenir una distància molt petita entre el públic i els artistes, els hi pots veure la cara i totes les expressions que fan. Et sents tan proper, que sense voler, interacciones, parles amb l’artista, l’avises si creus que cau alguna cosa, en fi, el públic queda absolutament integrat en la funció.

sylvia-friedman-contorsi-alemanya
Sylvia Friedman contorsionista

És d’agrair que a la sortida, tots els artistes estiguin disponibles per si el públic els vol saludar o comentar alguna cosa. Puc afirmar que va ser una nit màgica.

Toti pallasso
Toti pallasso

RHUM, un espectacle al Teatre Lliure

El circ sempre ha estat una de les meves passions. No m’agrada el risc gratuït i aquesta és una de les raons per les que disfrutava de manera especial amb els números del Circ de Moscú, ja que mai amagaven les mesures de seguretat. Això et permetia meravellar-te amb la bellesa i l’harmonia de l’actuació i no estar patint per les persones que actuaven.

He continuat anant al circ, emocionant-me cada cop. El record d’actuacions del Charlie Rivel em desperten un somriure i em posen la pell de gallina. Ara, quan he pogut tornar a veure a través de Youtube alguns d’aquells moments, i recordar l’údol que feia quan volia plorar, m’ha fet repensar sobre el món del circ. Sempre he considerat que a més de les actuacions pròpiament dites, el que m’agrada del circ és tot el que l’envolta i el que representen i signifiquen. El circ és un treball coral, tots treballen per aconseguir el mateix. Tots son primeres figures, tots tenen les mateixes oportunitats sota la carpa. Tan important és el número d’acrobàcies com els pallassos, sense tots ells no s’entendria el circ. Per tant,  la feina d’equilibrar  personalitats, interessos, d’aconseguir que la convivència en espais reduïts  arribi a bon port, requereix una voluntat i una tasca de lideratge important.  És un model de feina en el que he pensat tot sovint en la seva transferència al món laboral.  La cultura de l’esforç, de lluitar i superar dificultats que a primer cop d’ull semblen insalvables, de millorar dia a dia, de no conformar-se amb els resultats obtinguts i intentar anar més enllà, tots aquests valors que te el circ, poden aplicar-se a altres àmbits.

Actualment, al Teatre Lliure de Barcelona,  es representa l’espectacle Rhum que es va estrenar en el passat Festival Grec. Tal com posa al programa de mà, Rhum fou un gran pallasso de la primera meitat del segle XX, anomenat Enrico Jacinto Sprocani. Aquesta obra és l’homenatge a l’ofici de pallasso, “un dels oficis més generosos i entranyables: fer riure al públic.”

Emtre el públic es pot dir que convivíem quatre generacions diferents: la canalla, joves fins a 30 anys, persones de mitja edat  i persones grans. Tots sense excepció vam riure cor que vols, vam participar i s’ens va fer molt curt. I entre rialla in rialla, ens van trametre pensaments per reflexionar sobre la mort com una realitat que forma part de la nostra vida en tots i cada un dels moments.

És imposible que no agradi el circ. Com escriu en Martí Torras Mayneris, Salut, circ i pallassos!