Nau Gaudí. Col.lecció Bassat. 1990-1999

El maridatge entre el modernisme d’Antoni Gaudí i l’Art Contemporani

La visita a la Nau Gaudí de Mataró, te una doble vessant: l’espai en si mateix i les obres exposades.

La Nau Gaudí es troba en el mig d’un carrer, a un nivell més baix que aquest i es fa una mica difícil imaginar com era en els seus orígens. Aquesta nau formava part del projecte que en Salvador Pagès va encarregar al seu amic Antoni Gaudí per la Societat Cooperativa la Obrera Mataronense l’any 1978. Es destaca el fet que va ser un encàrrec que no va provenir ni de part de la burgesia catalana, ni tampoc de part de l’església, sinó d’una cooperativa tèxtil. Al ser una obra primerenca de Gaudí, és important destacar com en ella ja es poden trobar elements característics de la seva obra que amb posterioritat s’aniran veient en altres obres. Destaquen els arcs com elements sustentadors. Aquesta mateixa idea es troba en les golfes de La Pedrera i sobre tot en la cripta de la Colònia Güell. És molt interessant veure un audiovisual que es passa en la mateixa Nau Gaudí, on s’explica el procés de disseny i prova de la viabilitat dels arcs. És curiós com fan una maqueta, on els arcs estan al revés i van posant saquets amb boletes de plom de diferent pes, per anar verificant la solidesa d’aquest tipus d’estructura.

En el plànol que es conserva de la nau de blanqueig a l’Arxiu Municipal de Mataró, en el projecte inicial només havia set arcs, però es va ampliar fins els tretze actuals. De tot el projecte, actualment només es conserva aquesta nau i l’edifici de les letrines a l’exterior.

El segon centre d’interès de la visita és l’exposició de obres corresponents a la Col·lecció Bassat. En els moments actuals hi ha una selecció d’obres de la dècada dels anys 90, és a dir, des de 1990 a 1999, encara que amb anterioritat ja s’havia fet un altre exposició d’aquest mateix període.

En aquesta exposició comparteixen espai tant obres pictòriques com escultures. Cal destacar també la gran presència de obres realitzades per dones.

Les obres pel sol fet d’estar fetes en un període determinat, ens parlen de la visió que tenien els artistes d’aquell moment. El text del fulletó de mà de Ricard Mas: Col·lecció Bassat. 1990-1999. Quan la modernitat esdevingué clàsica, em sembla molt aclaridor:

L’obra d’Elvira Fustero López, de l’any 1994 em va resultar molt suggerent. Des de la foscor i amb aquesta com a base, es va progressant i poc a poc entra la llum i la claror ocupa cada cop més espai. Com sempre he dit, m’agraden les obres sense títol, ja que donen llibertat per buscar i treure en cada moment, aspectes diversos

Hi ha tantes obres d’artistes que m’agraden i interessen, que no puc citar-ne només algunes. Però faig una excepció amb l’obra de Regina Giménez de l’any 1991 (i també sense títol). Aquí que cada persona inventi la seva història.

Regina Giménez. Sense títol. 1991

Casa Vicens. Antoni Gaudí

Fa poc temps que s’ha obert al públic la Casa Vicens ubicada al barri de Gràcia de Barcelona, al carrer de les Carolines núm. 24.

Aquesta casa va ser la primera obra projectada per Antoni Gaudí i sent una obra de joventut, ja posar de manifest algunes de les que serien característiques pròpies d’ell.

És important saber que va ser concebuda com a casa d’estiueig d’una família benestant de Barcelona, propietària d’una fàbrica de ceràmica. Donat l’ús de la ceràmica que va fer Gaudí en totes les seves obres, no es pot saber si en aquest cas concret, les va introduir com a resultat de l’activitat del propietari, o perquè ell ja va decidir incorporar-la com element decoratiu bàsic.

La casa que es visita avui en dia, te una part afegida l’any 1925, seguint fil per randa el model d’en Gaudí. El jardí ha desaparegut en la seva totalitat, i per tant molts elements decoratius tampoc s’han conservat. En el darrer pis de la casa, es pot veure la maqueta de l’habitatge tal com va ser planificada i construïda, així com d’altre informació relacionada amb ell i que forma part de l’exposició permanent.

La casa va ser projectada el 1883 i es van invertir cinc anys en la seva construcció. Com totes les obres de Gaudí, sorprèn moltíssim com va anar resolent tots els detalls, no quedant-se només en la part estricte de la construcció, del continent. És un conjunt: els elements decoratius estan absolutament integrats, no són superflus, aporten funcionalitat. Els respatllers dels bancs dels balcons, permetien albirar el jardí. Els travessers estan separats entre si, de manera que des de dins de la casa, si es mira cap a fora, és possible contemplar les plantes o la font.

 La incorporació d’elements de la natura que es veurà en el modernismes, ja es poden trobar  en aquesta casa: fruits, plantes, ocells o el cel i les estrelles en els sostres i en les pintures de les estances o l’ús de la forma de la fulla de margalló en la porta de ferro forjat de l’entrada i els clavells de moro en les rajoles de la façana (diuen que quan va anar Gaudi a visitar el solar per primera vegada, estava ple d’aquestes flors i va decidir incorporar-les a la casa com element definitori) .

Casa Vicens. Antonio Gaudí. Valla de ferro forjat
Casa Vicens. Antonio Gaudí. Tanca de ferro forjat

Si afegim els mobles fets a mida, la idea d’unitat es fa més palesa. És important també la influència àrab, reconeixible en la quantitat de rajoles que es troben tant dins com a les parets de fora de la casa. També el dibuix geomètric de les gelosies dóna idea d’aquesta influència: poder veure des de dins sense ser vist des de fora, lligat amb el moviment de les mateixes per regular la llum del sol.

El sistema de visites és força interessant ja que en cada planta hi ha una persona que explica els diferents espais, la història de cada un d’ells i  fa parar esment en els diversos  detalls ornamentals. Aquest sistema permet que els visitants no hagin d’anar seguint un grup, sinó que poden dedicar tot el temps que estimin oportú en cada planta, afegint-se a les explicacions que es donin en un nou espai.

En aquesta finca, anys enrere havia una dou d’aigua a la que s’atribuïen efectes curatius. Veïns del barri o d’altres barris de la ciutat, anaven a buscar aigua a aquesta font, fins que va ser tancada.

Actualment, la Casa Vicens és propietat d’ un banc i sorprèn que no hi hagi en cap lloc, el logotip o una referència al mateix.

 

La colònia Güell

A vegades les coses que tenim més a la vora ens passen més desapercebudes o sempre creiem que com és fàcil anar-les veure, les deixem per altres ocasions.

Feia temps que no havia tornat a visitar la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló i en fer-ho em va sorprendre de nou. Val a dir que l’organització actual de l’indret afavoreix el poder gaudir de cada racó. El croquis del poble, amb la ubicació de cada casa i disposar d’una audioguia que et va explicant que havia en cada lloc, ajuda a fer-te una idea de com podia transcórrer la vida dins de la colònia.

La singularitat d’aquesta colònia li ve en primer lloc pel fet de ser la única colònia tèxtil que en el seu moment emprava energia generada per màquines de vapor, en front de l’energia hidroelèctrica que era l’habitual en les altres colònies. Un altre aspecte a ressaltar era la seva proximitat a la ciutat de Barcelona i com a punt fonamental la personalitat de la família Güell i les seves relacions amb el mon artístic, cultural i polític de l’època.

En el seu moment va ser avançada en aspectes socials que queden ben materialitzats, per exemple, en la casa del mestre, al costat de l’escola dels nens. Importància de l’educació tant en quant permetia preparar al personal del futur i reconeixement de la tasca del mestre i de formes innovadores d’ensenyar. En aquesta mateixa línia social sorprèn veure com el convent de les monges permetia a les dones deixar els nadons al seu càrrec  i així elles podien seguir treballant. La casa del metge que vivia de forma permanent dins de la colònia, garantia no només la cura de la salud dels treballadors, sinó que en paral·lel, feia que l’absentisme laboral fos mínim. I per acabar de garantir que la gent no marxaria, existia un teatre on es programaven activitats els caps de setmana. No passen per alt els aspectes positius que totes aquestes condicions de vida, tenien pels amos.

Tots aquests edificis modernistes, pensats i construïts per diversos arquitectes de l’època (Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió o Francesc Berenguer i Bellvehí), mereixen ser vistos.

I evidentment, la joia de la corona: la cripta de Gaudí, construïda entre 1908-1914

És difícil sintetitzar en poques paraules tota la riquesa, i no en sentit de luxe, que es troba en aquesta església. Diversitat de materials, de formes i de colors, donant vida a una estructura i a unes formes absolutament sorprenents. Quan es veu com “recreava” els arcs amb saquets de perdigons per obtenir les formes que després duia a la pràctica, prens conciència de la complexitat del pensament de Gaudí. Partint d’una idea, poc a poc anava donant-li vida i al final la feia realitat. I a tot s’afegia l’ús de materials tan diversos com el ferro, el formigó, els maons, els trencadissos, etc. Avui en dia  es parla molt d’innovació, i només cal recordar aquests precedents per entendre que, per sort, sempre hi ha que va per endavant.

Consell: cal anar

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nota: aquest apunt està dedicat al blogaire de Rondalier