Nou model de negoci de Microsoft

Durant els darrers trenta anys, han conviscut, no sempre en harmonia, els models de negoci que preconitzaven Microsoft i Apple.

 Apple ha mantingut sempre el criteri de lliurar al usuari final, màquines llestes per a funcionar. Com és per tots conegut, Microsoft s’ha especialitzat en el programari que podia ser incorporat a qualsevol maquinari. Aquestes dues posicions han animat nombrosos debats entorn a quina de les dues opcions era la millor de cara al usuari. No pretenc repetir el debat en aquest espai, sinó descriure alguns aspectes que crec poden haver contribuït a una modificació de les estratègies seguides fins ara.

L’increment de la quota de mercat per part d’Apple amb el llançament de successius dispositius de gran consum, ha portat a la reacció de Microsoft, anunciant un canvi en la seva política,  i apostant  per productes tancats de programari i maquinari.

La normalització de l’ús de dispositius relacionats amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació fa que actualment aquests dispositius siguin contemplats com un “estri” més entre els que s’utilitzen quotidianament. La gent el que vol és que compleixin les funcions per les que s’han comprat (tant si és un obre llaunes com un telèfon), desitgen la immediatesa de resultats i per tant adquireixen productes que compleixin aquestes condicions.

Fa pocs anys, existia un seguit de botigues obertes al gran públic, on es podien adquirir components electrònics que facilitaven la possibilitat de que cada persona pogués construir, modificar o ampliar  el seu ordinador o una xarxa local. Poc a poc han anat desapareixent. Si es fa també una ullada a les revistes d’informàtica que es troben als quioscs, es pot veure com han anat modificant els seus continguts. Actualment s’analitzen productes tancats o de gran consum, però gairebé han desaparegut els articles i/o les preguntes dels lectors, relacionades amb components electrònics, característiques o funcionament de les mateixes. Quan es parla d’un component, és per a destacar les seves funcionalitats.

 Què significa això? Alguns dels factors que cal analitzar són:

  • la complexitat tecnològica lligada a una gama més amplia de funcionalitats i a la rapidesa en l’aparició de nous elements. Pel gran públic no sempre ha quedat clar que comportava el canvi en un component, ni tans sols les millores que els podien aportar. A més molt sovint  la dificultat en la compatibilitat d’elements,  de maquinari o maquinari-programari, s’ha manifestat com un problema irresoluble.
  • l’especialització professional. A aquest punt s’ha arribat en part  com a resultat del descrit en el punt anterior i també com a conseqüència de la introducció de components  TIC en multitud d’eines de diferents sectors productius.
  • modificació del mercat laboral. Anys enrere, molts joves podien accedir al mercat laboral i disposar d’ingressos que  dedicaven a muntar el seu propi ordinador o equip electrònic. La situació actual, per desgràcia, és molt diferent. L’atur juvenil està en les quotes més elevades (entorn al 50%) i l’anomenada generació ni-ni, també és important. Aquesta nova situació porta a que  un tram de població potencialment consumidor de TIC a mida, no té coneixements ni els diners necessaris.
Quins són els canvis en la demanda del sector no professional?
  •  demanda de productes  amb un nivell d’usabilitat molt elevat: endollar i començar a utilitzar. Simplicitat d’ús, intuïtiu, adaptable a cada usuari.
  •  demanda de continguts del  sector de l’oci (música, jocs, pel·lícules) i de la comunicació, amb un creixement exponencial.
  •  incorporació de nous sectors de la població en l’ús d’aparells relacionats amb les TIC: persones de més edat, persones amb discapacitats, persones nou vingudes, aturats/ades, etc.
  • resolució de problemes ràpida i amb garanties. El usuari necessita poder adreçar-se a un sol lloc per a resoldre el seu problema i que assumeixin la responsabilitat de buscar la solució. Ja no s’accepta el que el fabricant de maquinari digui que és un problema del programari, ni a l’inrevés. El usuari vol un resultat final,  ni vol ni necessita saber els passos que s’ha seguit per a  resoldre el seu problema.

A nivell empresarial, cada cop és més important  la seguretat. Els darrers anys s’ha viscut  un gran creixement en la inversió en seguretat de les dades, motivat en part pels errors que ha hagut i  que comporten pèrdues econòmiques i de confiança, no sempre recuperables. Per tant els sistemes han d’estar més blindats i no pot ser que contínuament vagin apareixent forats que els fan vulnerables i que porten a les empreses a perdre confiança en aquests productes. El usuari no pot anar fent de provador de programes, sinó que vol tenir la garantia de que les proves han estat fetes amb anterioritat. Això no vol dir que no torni a haver mai més cap errada, ni molt menys, però  la inversió en el control de la seguretat, ha de ser un punt fonamental en qualsevol empresa del sector TIC.

En conclusió, els punts que s’han anat exposant, i d’altres, que per no fer carregosa aquesta reflexió s’ometen, ajuden a entendre alguns canvis empresarials. Cal apostar per productes segurs, funcionals, usables i accessibles. En definitiva, el mercat està demanant eines funcionals, que els acompanyin en moments de treball i en moments d’esbarjo, dels que no calgui saber com estan fets i això si, que “algú” pugui resoldre o ajudar a resoldre els entrebancs que es presentin. En definitiva, on el sector consum i el sector professional quedin perfectament delimitats en les seves atribucions i responsabilitats.

Eurovegas i finançament dels partits

En Joan Majó va escriure un article a El País titulat

La digestión de Eurovegas

que es centra en l’especte de l’atur entre d’altres punts. Un d’ells ès la necessitat d’una gran trasparència per part del govern alhora d’explicar les negociacions.

Pels comentaris i notícies que es senten o llegeixen aquests dies, sabem que qui està darrera d’aquest projecte no te costum de pagar impostos i que participa directament en el finançament d’un partit determinat. D’aquesta segona part, per descomptat que pot donar suport a un partit amb el que s’identifiqui més, sempre i quant no es produeixin contrapartides directament beneficiosos als seus interessos.

De forma recurrent, en el nostre país es parla de casos de finançament de partits que no sempre estan clars.

Per evitar rumors, dubtes en els ciutadans, cal ser molt transparents. Em ve al cap la dita:
Parlar clar i català. Aquesta és una bona ocasió per posar-la en pràctica.

Els cels en les pintures

A les notícies d’ahir al vespre, dimecres 4 de juliol, van donar una notícia que crec interessant. Van parlar del estudi que feia un meteoròleg dels cels que apareixien en els quadres. És a dir, dels colors, els tipus de núvols, de les formes, etc. Ell analitza i relaciona el temps que feia en l’època del pintor, i la forma com ell/a ho expressava.
Un cas concret del que van parlar va ser d’en Velázquez. Es veu que en aquell període es va viure una sequera important i el calor de la terra podia generar el tipus de núvols que ell va pintar, així com els colors que va triar per pintar els cels.

Aquesta notícia m’ha fet pensar que a partir d’ara, quan vegi un paisatge i en concret un cel en un quadre de pintors realistes, em plantejaré si es tracta d’una llicència poètica, o si que està representant el que ell/a veia en la seva vida quotidiana.

Valors

S’ha comentat molts aquests dies els valors que trametien els jugadors de la “Roja”: amistat, companyonia, humilitat, etc.

Ahir, sentint els comentaris sobre el seu estat “alegre” motivat per la celebració de la victòria, he pensat: on estan aquests valors? Els joves i la gent en general, veiem que per celebrar alguna cosa, cal beure per aconseguir l’eufòria. Cal ser coherents en tot moment

Exposició Hooper

És una bona idea per a tothom que estigui a Madrid o que tingui previst desplaçar-se a aquesta ciutat en els propers mesos, anar a visitar l’exposició temporal del Museu Thyssen sobre Hooper.

http://www.museothyssen.org/microsites/exposiciones/2012/hopper/assets/pdf/folleto_hopper.pdf

També recomano llegir el llibre de Jordi Coca. Paisatges de Hooper. Barcelona, Edicions 62, Col. El Balancí 269, 1995. Val la pena tenir un ordinador a tauleta a mà. D’aquesta manera es poden anar mirant els quadres a mesura que l’autor els comenta.