Antoni Tàpies a Ceret

Tàpies a CeretÉs enriquidor compartir les exposicions que m’han agradat de manera especial: per les obres exposades o per l’artista en si mateix. Fa uns dies vaig tenir ocasió de contemplar l’exposició programada al Museu d’Art Modern de Ceret des del 30 de juny i fins al 14 d’octubre, titulada Antoni Tàpies. Imatge, cos, pathos.

En aquesta exposició es presenten obres realitzades entre 1945 i 2008. Segons es llegeix al full de la exposició: “Articulades (les obres) al voltant de la temàtica del cos i de la matèria, i essencials per a comprendre la trajectòria de l’artista; esdevé, a més, una retrospectiva de cinquanta anys de recerca i creació.”

Per a mi, com a molta altre gent, Tàpies és un pintor proper. Hem crescut amb la seva presència i seguint l’evolució de les seves creacions. A més d’artista ha sigut una persona compromesa amb la societat i amb el seu temps. Per tot això poder gaudir de les seves obres, em fa sentir com si estes veient obres d’un amic. Et quedes davant d’elles, amb el cap en blanc i vas deixant que t’envaeixin les sensacions que et produeixen el color, els materials, les formes, les textures, la mida, etc. Els colors neutres faciliten la visualització dels elements i símbols. Busco l’equilibri entre tots els components i procuro relacionar-ho amb l’any en que es va pintar, per intentar comprendre quines eren les circumstàncies polítiques i socials en les que va ser creada l’obra.
En les obres d’aquesta época apareixen amb profusió els diversos tipus de creu que utilitzava en Tàpies. A mí m’agrada de forma especial la creu que formen la unió de la T del seu nom i la T del nom de la Teresa, la seva dona. D’una forma molt senzilla representa la unió, preservant al mateix temps, la identitat de cada un.
També destacaria d’aquesta exposició els quadres en els que va usar el vernís. Les formes que va aconseguir, el volum, la textura i el color, em van agradar molt.

L’audiovisual que es passa al final del recorregut, és una entrevista feta dins d’una de les sales del propi museu. Serveix per arrodonir la figura del artista i el seu pensament.

Més visions sobre María Blanchard

Després del comentari sobre les exposicions de l’obra de la María Blanchard he anat ampliant la cerca d’informació sobre la mateixa (per cert el seu nom era Maria Gutierrez Cueto, però va triar utilitzar el cognom del seu avi matern).

Una cosa que m’ha sorprès,  és constatar la informació reduïda que hi ha, bastant repetitiva, però que estic segura que després d’aquestes exposicions, la de Santander corresponent a l’etapa cubista i la de Madrid, una antològica, s’ampliarà.

Per exemple, m’agradaria recomanar l’article que va aparèixer el passat divendres 28 de juliol a Babelia, escrit per Javier Maderuelo i titulat: Un respeto para María Blanchard. Destaca la seva sensibilitat que queda recollida en l’ús del color i la seva tècnica, que entre altres aspectes es manifesta en el tractament dels plans, en diferents direccions, que donen a les seves obres una sensació de dinamisme i mobilitat. Per a ml el tema del color en les seves composicions sempre m’ha cridat l’atenció i per això m’he sentit identificada quan en Javier Maderuelo parla del “colors serens i harmoniosos”.

Fa un parell de mesos, al Museu Picasso de Barcelona, havia una exposició que plantejava la pregunta sobre si Picasso havia utilitzat la tècnica del collage abans del 1912, a partir de l’anàlisi d’un dibuix del 1899.  Sembla que no va ser així i que el seu ús esdevé una tècnica habitual dins del col·lectiu  dels cubistes, com en el cas  de Maria Blanchard .

Hi han diverses webs on es pot trobar informació, entre d’altres voldria destacar:

hoyesarte.com

mujeres en el arte

I sobre tot aquesta peça fantàstica:

Elegía a María Blanchard por Federico García Lorca

Espero poder anar afegint coses sobre aquesta gran pintora.

 

María Blanchard

Maternitat, 1925 de Maria Blanchard

 

He vist el cartell que anuncía les dues exposicions que entorn a María Blanchard han organitzat la Fundació Botín Santander, fins al 16 de setembre i després al Museu Nacional Centro de Artes Reina Sofia, a partir del 17 d’octubre  i fins al 25 de febrer del 2013.

Poder disfrutar amb l’obra d’aquesta gran artista és un privilegi que no es pot deixar perdre. Tal com diu la Glòria Crespo que ha preparat un documental sobre María Blanchard, Rue du Departament 26. Érase una vez París, ja era hora de que es fes un reconeixement més explícit d’aquesta pintora que va tenir un pes important entre els pintors cubistes dels anys 20 a París. (veure l’artícle publicat al País el passat 31 de gener de 2012: Un documental rescata la figura cubista de María Blanchard).

Un conjunt de circumstàncies personals i familiars (a la seva mort, la seva família va retirar tota la seva obra del mercat) van provocar aquest desconeixement i el ser una dona entre un conjunt d’artístes com Diego Ribera o Joan Gris, no va ajudar gens al coneixement i difusió de la seva obra.

Per sort, avui en dia es podem conèixer amb facilitat aspectes personals i del seu entorn pictòric que ens permeten mirar amb nous ulls la seva obra i gaudir-la. Sinó teniu la possibilitat de veure les exposicions, no deixeu de buscar informaciò i admireu la seva obra.

Els cels en les pintures

A les notícies d’ahir al vespre, dimecres 4 de juliol, van donar una notícia que crec interessant. Van parlar del estudi que feia un meteoròleg dels cels que apareixien en els quadres. És a dir, dels colors, els tipus de núvols, de les formes, etc. Ell analitza i relaciona el temps que feia en l’època del pintor, i la forma com ell/a ho expressava.
Un cas concret del que van parlar va ser d’en Velázquez. Es veu que en aquell període es va viure una sequera important i el calor de la terra podia generar el tipus de núvols que ell va pintar, així com els colors que va triar per pintar els cels.

Aquesta notícia m’ha fet pensar que a partir d’ara, quan vegi un paisatge i en concret un cel en un quadre de pintors realistes, em plantejaré si es tracta d’una llicència poètica, o si que està representant el que ell/a veia en la seva vida quotidiana.

Exposició Hooper

És una bona idea per a tothom que estigui a Madrid o que tingui previst desplaçar-se a aquesta ciutat en els propers mesos, anar a visitar l’exposició temporal del Museu Thyssen sobre Hooper.

http://www.museothyssen.org/microsites/exposiciones/2012/hopper/assets/pdf/folleto_hopper.pdf

També recomano llegir el llibre de Jordi Coca. Paisatges de Hooper. Barcelona, Edicions 62, Col. El Balancí 269, 1995. Val la pena tenir un ordinador a tauleta a mà. D’aquesta manera es poden anar mirant els quadres a mesura que l’autor els comenta.