Tàpies als 30. Fundació Antoni Tàpies

30 anys de la Fundació Antoni Tàpies i l’obra de l’artista en els seus 30 anys.

La Fundació Antoni Tàpies celebra els seus 30 anys. Pels qui tenim una certa edat, recordem perfectament tot el procés d’obertura de la Fundació al carrer Aragó. Primer va aparèixer als diaris la noticia de la seva ubicació, després es van anar seguin les obres de restauració i remodelació de l’edifici modernista de l’arquitecte Domènech i Muntaner, fins que va ser inaugurat pel propi artista.

L’exposició que s’ha pogut visitar en motiu d’aquesta efemèride, va ser Tàpies als 30. És a dir, van voler mostrar les obres corresponents als anys 50 i començaments del 60. Aquesta dècada va ser molt important per a Tàpies, la seva obra i el seu posicionament en el mon de l’art. Segons constava en la mateixa exposició, una primera raó de la importància d’aquests anys, és que a partir del 1954, Tàpies va adoptar un llenguatge propi. La segona va ser la internacionalització i el reconeixement a nivell internacional, amb exposicions i premis tant a Europa com a Estats Units, i la darrera el seu posicionament clar en contra del règim franquista.

El viatge que va fer a Nova York a l’octubre de 1953, amb motiu d’assistir a la inauguració d’una exposició seva en una sala de Martha Jackson el va fer entrar en contacte amb artistes que formarien part del que es va anomenar expressionisme abstracte: Pollock, Tobey, De Kooning, etc. A més va sentir parlar de John Cage i va poder escoltar música de Varese, amb qui va mantenir una relació i a través del qual, va arribar a la música tibetana. Tot plegat li va fer percebre la influència que tenia el mon oriental, diferent de com es vivia a Europa. L’exposició no va ser un èxit, però en conjunt, les coneixences que va fer, el que va veure, sentir i el intercanvi d’idees i opinions, van deixa un pòsit molt important.

L’any 1954 s’evidencia el salt qualitatiu en la seva obra. Tant en la selecció de colors, terrossos i grisos, com per les textures de les seves obres. Es pot dir que és el punt d’inflexió cap a la maduresa. Aquest canvi es va desenvolupant en els següents anys, donant lloc a pintures de format més gran i, sobre tot, es manifesta en els materials que utilitza: cartó, residus, etc. No deixa de ser una reflexió sobre el valor de les coses senzilles i també, sobre el pas del temps.

Va ser en l’any 1955 quan va exposar per primer cop pintures matèriques que van despertar l’interès del crític d’art Michel Tapié. Aquest el va convidar a formar part de la Galeria Stadler de París. Coincideix també amb la seva participació a la III Bienal Hispanoamericana de Arte on va obtenir el premi de la República de Colòmbia. A començaments dels 60, van tenir lloc les primeres exposicions retrospectives de la seva obra a diferents països: Alemanya, Suïssa i a Nova York.

Sense voler ser exhaustiva, voldria citar alguns punts que el mateix Antoni Tàpies feia esment en Memòria personal. Fragment per una autobiografia. Fundació Antoni Tàpies i Ed. Empúries, 1993, pàg. 330:

“Potser estarà bé que sintetitzi en grups alguns dels treballs d’aquells anys que, en un primer i ràpid cop d’ull, se m’apareixen com a més personals:

  • Imatges i materials tectònics
  • Evocacions de grans espai buits
  • Ús de terra veritable
  • Cartrons, papers, fustes…
  • Teles
  • Collages i combinacions d’objectes reals
  • Predomini de colors no habituals o no purs
  • etc…

Aquesta pinzellada és un intent de motivar a visitar la Fundació Antoni Tàpies, per anar aprofundint de mica en mica, en la seva obra

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s