Òpera de quatre notes de Tom Johnson

Òpera minimalista centrada en el propi món de l’òpera i les relacions entre els cantants.

L’argument de l’obra és molt senzill, es tracta de posar sobre la taula, les relacions que es donen entre els intèrprets d’una òpera: enveges, rancúnies, fòbies, manies de cada un d’ells, en els moments previs de la representació.

A youtube es poden trobar diferents versions de la mateixa, representada en diversos països i en diferents llengües. Això si, si ens fixem, es pot veure com en tots els casos es compleixen les tres condicions que posa el compositor: Acompanyament del piano, que es respectin les quatre notes, i la forma de representar la darrera escena.

És important destacar les veus dels cantants: una soprano, una contra-alt, un tenor, un baríton i un baix. Podem parlar de la soprano Sara Bañeras, amb una trajectòria professional important o de Mariana Carrilho, mezzo, però com ella mateixa es passa l’obra explicant-ho, en aquesta fa de contralt. En quant a les veus masculines el tenor Beñat Egiarte, el baríton Pau Armengol (ben conegut per les persones que segueixen habitualment l’Òpera de Sabadell o també per la seva participació en el Life Victoria 2020), o el baix Alejandro Baliñas (del que es poden escoltar algunes interpretacions a youtube ).

La direcció musical corre a càrrec de la pianista Leyre Sáenz de Urturi, peça imprescindible en aquesta obra.

La versió de Paco Mir em va semblar molt aconseguida, sap mantenir el ritme, però sense precipitació i la posta en escena és brillant. Només cal destacar els aplaudiments al final de l’obra que van aconseguir arrencar un bis per part dels cantants. Un espectacle rodó.

Crec que és important que es programin aquest tipus d’obres, amb el nivell de qualitat tant alt com aquesta. Potser pot servir per introduir a algú en el gust i gaudi de la música al viure-ho com una cosa propera, gens engolada. De la mateixa manera que sempre he lloat la temporada de l’Òpera de Sabadell, per la qualitat, per ser una escola d’on van sortint veus importants, en aquesta mateixa línia valoro les representacions que es fan dins del cicle dÒpera de Cambra al Teatre de Sarrià. Ara hem d’esperar la propera òpera que es presentarà al mes de maig, L’ocassione fa il ladro de Rossini.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s