Diàlegs intrusos. Tot és present. MNAC

Juli González. Fundación Suñol

Fins al mes de novembre del 2021 es pot visitar al MNAC l’exposició Diàlegs intrusos. Tot és present.

Crec que es tracte d’una exposició molt atractiva i novedosa. Em sembla un repte important el enfrontar i/o confrontar obres d’èpoques i tècniques tant diferents. I no només això, sinó que establir canals de col·laboració entre entitats culturals diferents, és una forma d’d’eixamplar horitzons tan per a les persones que acostumen a visitar-les com per a les pròpies institucions.

Es tracte de la col·laboració entre el MNAC i la Fundació Suñol de manera que algunes peces d’art corresponents a les segones avantguardes d’aquesta entitat, s’ubiquen en diverses sales del MNAC buscant el diàleg o el contrast amb alguna de les peces habitualment allí exposades.

Em sembla una tasca increïble haver sabut seleccionar les 19 obres d’ambdues institucions. M’imagino la quantitat d’hores de treball i de diàleg cercant els llaços comuns o els conceptes que podien ajuntar les obres. M’hauria encantat assistir a aquesta feina prèvia. Quan ara et poses al davant, i llegeixes la informació que es facilita, ho veus molt fàcil, mol clar, però és evident que si a cada un dels visitants ens haguessin fent la pregunta de quines obres posaríem a dialogar, posiblement, ens hauriem quedat en blanc i sense saber que respondre. Crec que val la pena veure aquests video

Posar-te davant de dues d’aquestes obres, tant diferents, porta a la reflexió i anàlisi. Un dels diàlegs que més em va impactar va ser dins de l’espai dedicat a l’art gòtic, va ser el de Llum i ombre amb el quadre d’Eva Lootz. Sense títol del 1980. Tal com explica en la informació de l’exposició:

L’art de l’època medieval s’articula sobre una mística i una estètica de la llum. Els temples, les imatges i els objectes divins, sovint amb l’orfebreria com a model, refulgeixen, brillen i enlluernen per la seva riquesa calidoscòpica.

i al costat de l’or, riquesa, color, ens trobem a la sobrietat de l’obra d’Eva Lootz, que aporta una gran pau i serenor. La distribució espacial de l’obra, l’harmonia i l’equilibri, fan que et quedis clavada al seu davant, oblidant tot el que l’envolta.

El diàleg Presència amb el contrast de l’obra d’Antoni Tàpies, Butaca, 1987 i els quadres també del gòtic, amb diferents figures religioses assegudes en trons, sorprèn. El confort de la butaca, càlida per la roba en que està entapissada, suggeridora, amb el volum d’una mà recolzada en un dels braços que sembla convidar a posar la teva a sobre, contrasta amb el trons que fan que les figures estiguin hieràtiques, incòmodes. Convida a ocupar la butaca i parlar amb els quadres que l’envolten: què aporteu vosaltres i que aporto jo…

Susana Solano. Colinas huecas, núm. 15, 1985. Fundació Suñol

Només vull destacar algun Discurs més que em van agradar . En aquest cas voldria citar el Discurs Arquitectures i el Meditació. En el primer, dins de l’espai dedicat a Santa Maria de Taüll, trobem l’escultura de Susana Solano. Colinas huecas núm. 15, 1985. Com molt bé s’explica en la documentació de l’exposició, un s’imagina l’impacte que devia ser entrar a Taüll i trobar-se amb aquell espai. L’obra de Solano, feta amb ferro, austera, com volent passar desapercebuda en si mateixa i com si fos una capsa per a guardar un tresor, digne de ser contemplat. Fantàstic . En el Discurs Meditació, i col·locada quasi al centre de la sala, de manera que queda envoltada per totes les obres exposades en ella, està l’obra d’Eduardo Chillida. Rumor de límites IX, 1971. Les pintures de la sala representen figures molt sòbries que casen perfectament bé, amb l’escultura de Chillida. Certament, és una sala que convida al recolliment. El color blau de les parets, contribueix a generar aquesta atmósfera d’introspecció

La documentació existent tant a la web de la Fundació Suñol com a la del MNAC, és molt complerta. Un cop al Museu, també es pot disposar del plano de l¡exposició amb la disposició de les 19 obres i l’explicació de cada Discurs. A més les sales on estan les obres, estan perfectament senyalitzades i disposen de panells explicatius.

Aplaudeixo sincerament la iniciativa: obre noves mirades, trenca l’escala temporal de l’art i permet trencar certs estereotips.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s