Concert de Cap d’Any per la Filarmònica de Viena

Poder seguir el Concert de Cap d’Any, va suposar per a moltes persones, retornar als hàbits i costums habituals del primer d’any. Però aquesta sensació, de seguida es va trencar al veure com la càmera ens anava passejant per la sala de concerts buida. En quan es va iniciar el concert, ràpidament, ens vam tornar a enganxar a la sensació inicial i la veritat, és que vam gaudir d’un concert d’una qualitat extraordinària.

Fins i tot, m’atreviria a dir, que en molts moments, el fet de que la producció no dediqués estona a mostrar-nos el públic, i es centrés més en els músics, ens va permetre seguir amb més intensitat el concert.

Les crítiques de tots els mitjans i alguns musicòlegs en els seus blogs, ja han opinat sobre el repertori seleccionat i la interpretació de cada una de les peces, així dons, no entraré en comentar-les.

Un capítol especial el mereix la direcció de Ricardo Mutti. Ja he escrit moltes vegades, que el paper del director/a d’orquestra em desperta molt d’interès. En els concerts, gairebé un 80% del temps, el dedico a seguir-lo. No cal dir dons, que ahir va ser un cas especial. Es feia realitat la dita que l’autoritat és guanya i que no calen gran gestos per aconseguir que tothom segueixi escrupolosament les instruccions. A vegades era una mirada adreçada a un music o fins i tot un moviment de cella, amb això n’hi havia prou. Però per sobre de tot, es notava una compenetració i un estar-ho passant bé. Quan enfocaven les cares, la majoria de les vegades es veien somriures i això no sempre és fàcil d’aconseguir.

Tinc la sensació que així com en certs moments, la discussió sobre si cal que hi sigui present el director/a durant el concert ha estat més viva i amb enfrontaments forts, darrerament, aquest tema està somort. Quan algunes veus del mon de la música, afirmaven que igual que l’entrenador d’un esport, no està al camp durant el joc, de la mateixa manera el director/a hauria de quedar en un segon terme, assegurant que la preparació ja havia d’estar feta amb anterioritat. Qui manté aquest argument, oblida que els entrenadors, intervenen donant instruccions, fent canvis en l’equip, etc., cosa que no poden fer els director/res d’orquestra. En el concert d’ahir, era evident que la preparació ja estava feta, però la mirada sovintejada dels músics cap al director, demostrava com esperaven les indicacions i el lligam que havia entre ells i la complicitat de la que parlava.

Només volia destacar dos aspectes més: les paraules del representant de l’orquestra i les paraules de Ricardo Mutti. La dedicació de tots els membres de l’orquestra per a poder estar ahir plegats, va ser incommensurable. Sentir la quantitat de proves a les que s’havien sotmès, els dies de confinament, d’estar tancats, de deixar de estar amb els seus, etc. i després escoltar a Ricardo Mutti dient que ser músic no era una professió sinó que tenien una missió que complir, que consisteix en fer una societat millor, feia pensar en la gran sort que teniem de poder assistir a un esdeveniment com aquest.

Quasi de forma immediata, es va penjar a youtube el vídeo del concert, així que el podrem gaudir moltes vegades. Per cert, em va encantar poder seguir la Marcha de Radetzky sense aplaudiments.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s