Alfons Borrell

Alfons Borrell. 4/IV/2011, 2011

El passat 6 d’octubre va morir el pintor Alfons Borrell. Tot just en la visita a Can Framis, havia contemplat l’obra que forma part de la col·lecció i a partir d’aquí vaig revisar el llibre Temporada d’Òpera 2019-2020 dels Amics del Liceu, que va ser il·lustrat per aquest pintor. Aquestes obres van estar exposades al Foier del Teatre del Liceu, a començaments de la temporada operística. Ara tinc el llibre sempre a l’abast, per a poder mirar un i un altre cop, les obres que va fer pel llibre.

Hi ha prou informació i bibliografia sobre aquest pintor, fet que ajuda a entrar en la seva obra i sobre tot a comprendre el personatge. Crec que ajuden en gran manera, les entrevistes en les que Alfons Borrell exposa el seu pensament, la seva trajectòria, quins van ser els seus referents, etc. Era tan planer, tan senzill, reivindicava els seus orígens de treballador en un taller de rellotgeria, de manera que quan parlava, el senties com algú proper.

D’altres artistes admires l’obra al marge de la persona, però en aquest cas, és impossible: és un tot.

Arnau Capel i Clara Borrell. 2015

Aquests dies han aparegut articles i notes en diferents mitjans, glossant la figura i explicant la trajectòria del artista. Voldria compartir la nota de la Galeria Joan Prats, per la seva explicació i pel vídeo que incorpora de l’entrevista realitzada per Dolores Acebal i produït per Lucrecia Dalt per European Live Art Archive en ocasió de l’exposició que la Fundació Miró li va dedicar l’any 2015. Un cop més impressiona sentir-lo i seguir les seves explicacions. Una part que crec il·lustra totalment la seva forma d’entendre la pintura és quan parla de que ell vol ensenyar el que pensa, que és molt diferent de l’exhibició

És un concepte completament diferent de la idea de la pintura, que hi ha el cavallet allí i tu estàs aquí. A mi m’agradaria estar allà.

…ficar-te diantre del color, que és molt diferent mirar-te des d’aquí que des d’allà…

…la pintura surt com si fluís…

Les seves obres ens mostren emocions i per això tothom es pot sentir identificat en elles. Quan parla dels seus quadres en blanc i negre, que corresponen a moments d’estretor I preocupacions, ho expressa molt bé, no hi havia una voluntat explícita d’emprar aquest colors, sinó que sortien així, espontàniament.

Aquest saber posar distància entre el quadre i ell, de manera que deia que els elogis no els sentia com a propis. Aquesta cultura de l’esforç com es posa de manifest des dels seus inicis: dibuixar i dibuixar, encara que deia que no se li donava gens bé. Tot plegat, ens presenta una persona amb la que t’agradaria haver compartit estones.

Tenim la sort que queden les seves obres

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s