Can Framis. Pintura contemporànea catalana

Ignasi Abellí. Sang. 1998

Poc a poc es va re-emprenent l’activitat cultural de la ciutat, coincidint amb el començament del curs. És un bon moment per revisar algunes col·leccions permanents de museus i fundacions, abans de que s’obrin exposicions temporals.

L’espai Can Framis de la Fundació Vila Casas, és un bon lloc per començar aquesta re-entrada o retrobament amb el mon de l’art. La col·lecció permanent, és tan amplia i variada (unes 300 obres d’artistes nascuts o que viuen a Catalunya des dels anys seixanta fins l’actualitat), que segur que tothom troba obres que li agraden i emocionen.

Abans d’entrar, ens rep l’escultura de Jaume Plensa Dell’Arte del 1990, que Antoni Vila Casas va regalar a la ciutat. Es tracta d’una obra de ferro, al·legoria de l’Infern de Dante. Cada bola porta escrit el nom d’un dels pecats

Jaume Plensa. Dell'Arte. 1990.
Jaume Plensa. Dell’Arte. 1990.

Visito aquesta col·lecció amb una certa regularitat i a força de mirar-la vas coneixent millor els estils i tècniques dels diferents artistes. Exigeix temps, no tenir presa, poder mirar, comparar, buscar analogies o contraposicions, retrobar els artistes coneguts i relacionar l’obra que es te al davant amb d’altres que s’han vist en altres museus i exposicions. Cal a vegades tirar enrere per tornar a veure una obra, perquè la que estaves veient t’ha suggerit alguna idea. I com les persones mai som les mateixes, cada cop que vas a Can Framis et criden l’atenció unes obres i potser la següent vegada passis quasi de llarg sense mirar-les. Si s’afegeix l’espai, l’edifici del museu, la llum, etc. surts amb les piles totalment recarregades.

Tal com es presenta, en cada espai estan agrupades les obres per temàtica i permet conèixer les visions de diversos artistes. És aclaridor el text del fulletó de mà:

Com conviuen les peces d’un mateix artista en un sol espai? Com podem establir diàlegs a dues o tres bandes? Com podem llegir des de la contraposició, la similitud i la diferència? Com un lleuger contrapunt ens suggereix una visió i una lectura noves d’un artista? Com un tema o un concepte poden aglutinar una pluralitat de veus?

Antoni Vila Casas

La col·lecció

Dona tant de si la col·lecció de Can Framis, que aquesta entrada és només un tastet.

Molt sovint m’ha passat que no puc arribar al final perquè han passat les hores i han de tancar. Aquest cop vaig començar pel final.

Les obres de la darrera sala fan al·lusió al blau i porta a la sensació d’espais oberts, amplis, ajuda a obrir la ment i a preparar-se per gaudir de tot el que vindrà després. L’obra de Josep Niebla, Dilatar els límits de la percepció, és una bona mostra del que diem.

La disposició de la col·lecció, t’obliga a accedir a cada sala amb una mirada diferent: el que importa és el conjunt no tant una obra aïllada. Si es tracta d’un material, cal veure com han treballat aquest material concret diferents artistes (per exemple l’espai dedicat a la fusta) o si és una temàtica específica (com pot ser la infantessa), és interessant cada enfoc. Però al mateix temps, és interessant veure com un mateix autor, pot dialogar entorn a aspectes diferents, com Jordi Alcaraz: utilització de la fusta o simplicitat matèrica:

Un altre artista que em va cridar l’atenció va ser en Mario Pasqualotti. Artista multidisciplinar, que sap transformar els més diversos materials per aconseguir uns resultats absolutament sorprenents.

Mario Pasqualotto. Frida in plastic bags: "Ahí les dejo mi retrato". 2009. Ferro, metracrilat, instal·lació elèctrica i bosses de plàstic.
Mario Pasqualotto. Frida in plastic bags: “Ahí les dejo mi retrato”. 2009. Ferro, metracrilat, instal·lació elèctrica i bosses de plàstic.

Això no treu que quan et trobes davant dels quadres de Guinovart, admiris les obres en si mateixes i dialoguis amb elles com ho faries amb un vell i admirat conegut.

El mateix passa amb les obres de Jaume Plensa

Veure la sala dedicada a Joan Ponç i després dialogant amb Antoni Clavé i Joan-Josep Tharrats, em va recordar l’exposició Diábolo de l’any 2018 a la Pedrera. Recomano de nou visitar el web de l’Associació Joan Ponç

Mereix una entrada especial Antoni Llena, però mentre no arriba…

Antoni Llena. Bestiola. 2012
Antoni Llena. Bestiola. 2012

One thought on “Can Framis. Pintura contemporànea catalana”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s