Guinovart: Matèries en erupció: 1975-1985. Galeria Joan Prats

Josep Guinovart. Galeria Joan Prats

És molt interessant aprofundir en un tema, o en un artista o en un autor, sempre ajuda a completar la visió que es te i ajuda a mirar l’obra amb uns altres ulls: es van captant nous aspectes, inspira noves sensacions i en definitiva, enriqueix.

Dedicar una estona a visitar la Galeria Joan Prats per contemplar obres de Guinovart corresponents al període 1975-1985, és un luxe. Cal admetre que aquesta galeria, sempre aporta materials que no deixen indiferents i que ha ajudat a educar el gust per l’art d’un sector de la població.

Com és sabut, en Guinovart no va voler estar lligat de forma exclusiva a una galeria, però va mantenir una relació amb la Joan Prats que va contribuir en gran manera a la seva internacionalització. Per això i per molt estrany que ens sembli, no apareix en el llistat d’artistes que porta aquesta sala.

Les obres exposades son en la seva majoria el resultat de la seva estada a Algèria, d’on va quedar impressionat pels colors i per les formes de construcció. És interessant veure les fotografies que hi ha al web per constatar el nivell de detall, l’ús dels colors i les diferents temàtiques que aborda.

La declaració de principis que es troba en l’entrada de la Galeria, expressa el moment creatiu amb una gran claredat:

L’art és sempre un projecte, un esboç inacabat, una aproximació al desitg, un mer intent, l’intent d’agafar l’aigua amb un sedàs. Memòria, història, vivències, sensacions, voluntats, trascendències, somnis, passions, sacerdoci, el goig i l’angoixa, tot això que ens alimenta desapareix quan ens trobem davant el suport: la tela en blanc. El suport és un frontó, és el moment de la veritat, en ell comença el drama i en ell s’estableix el llenguatge, acull el diàleg, els espais de l’inconcient i el misteri.

Josep Guinovart

Castelldefels, maig de 2007

Josep Guinovart. Galeria Joan Prats

Aquest quadre recorda un cop més la relació de Guinovart amb la música i en especial amb el jazz. És revelador el seu testimoni recollit en el llibre de Josep Ma. Carandell i Joan Iriarte, publicat per Àmbit. Serveis Editorials, S.A. sobre Guinovart de l’any 1988, sobre el jazz.

El jazz m’ha donat molt i ha estat esencial en la meva obra, començant pel ritme, el primitiu, de percussió i la improvisació.

Font: Carandell, Josep M.; Iriarte, Joan. Guinovart. (col·lecció Perfil), Barcelona, Àmbit Serveis Editorials, 1988.

Clarament el ritme el debia portar a la sang: és divertit el comentari de que era un gran ballarí i coneixia i posava en pràctica els millors trucs del ballarí d’envelat. Aquest aspecte està relacionat amb el llenguatge del seu cos, com podia manifestar mil coses diferents amb els seus posats i amb els seus gestos.

A partir d’aquí la immersió en les seves obres i en l’admiració de com emprava cada material i com sabia expressar realitats tan diferents.

La incorporació dels marcs a l’obra dona idea de com veia exactament l’obra, de com volia donar continuitat a la mateixa, l’expandia més enllà dels límits físics de la tela. I és aquí quan les paraules citades al inici tenen sentit: el vertigen davant de la tela i la impossibilitat d’encavir tot el que es te al cap.

I en contrast amb aquestes peces es pot veure una realitzada amb rocalla.

Josep Guinovart. Galeria Joan Prats

La utilització del foc com a recurs creatiu i el domini que en tenia per aconseguir i integrar formes, es fa ben palès en aquesta obra.

I no es poden deixar de contemplar els cartells i altres materials presents.

Cartells Josep Guinovart. Galeria Joan Prats

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s