Mi obra maestra. Gastón Duprat. El mercat de l’art.

Al Festival de Cine de Venècia del 2018, es va presentar fora de concurs la pel·lícula dirigida per Gastón Duprat, Mi obra maestra. En ella presenta la relació d’amistat entre un galerista i un pintor que  viu un període de decadència en la seva carrera. 

El meu comentari no gira entorn a la producció cinematogràfica, sinó en relació al mon de l’art. Què fa que un artista sigui valorat, que les seves obres tinguin un preu en un moment donat i al cap d’un temps quedin arraconades? El diferents elements del mercat, les modes, la beneiteria d’una part dels compradors o com es diria en castellà, el “papanatisme”  (RAE: Persona simple y crédula o demasiado cándida y fácil de engañar), juguen un paper molt important en aquest entorn.

Aquesta situació però, no és nova ni es pot aplicar només a un país o a una zona geogràfica concreta.

En els manuals d’Història de l’Art s’identifica el Renaixement com a punt inicial, a partir del qual es posa un preu a les obres d’art. Es comença a considerar com a mercaderia tot allò que es pot comprar o vendre incloses les peces creades pels artistes i es te constància dels primers contractes relacionats amb l’art. En períodes anteriors la figura del mecenes jugava un paper fonamental encarregant una obra a l’artista a canvi d’una quantitat de diners. 

Ens trobem davant de molts factors, uns objectius i quantificables i d’altres subjectius i per tant difícils de mesurar el pes que tenen en cada transacció. Cal afegir els diferents personatges que integren el mercat de l’art: els artistes, els col·leccionistes, els galeristes, els restauradors, els consumidors, restauradors, etc.

Una figura bàsica és la del col·leccionista. Què porta a un col·leccionista a comprar determinades obres? En alguns casos buscaran el reconeixement i l’admiració (i fins i tot l’enveja), però d’altres mantindran en secret la seva col·lecció i voldran les obres pel seu gaudi personal. Uns compraran amb propòsits financers i d’altres per reconeixement d’un artista o d’un moviment. Segurament qui està immers en aquest mon, pot tipificar millor aquesta figura, però això no treu que sempre puguin haver excepcions.

Un altre element fonamental és el galerista. Llegint diferents escrits sobre el mercat de l’art, es veu la complexitat d’aquesta figura. En principi manté una relació més directe amb l’artista i vetlla pel desenvolupament de la seva carrera, però també és important la vessant comercial i crematística. En aquesta línia recordar l’entrada al blog sobre Fernando Vijande com exemple del rol del col·leccionista.

I no ens podem oblidar de les institucions i l’administració pública, principalment la intervenció que tenen en les subhastes d’objectes d’art. En aquest punt, si s’analitzen els seus objectius és evident que en moltes ocasions , difereixen del col·leccionista particular.

Des de la segona mitat del s. XIV, que es comença a identificar els quadres com pintura autònoma o pintura de cavallet, fins arribar a l’Art contextual, i passar a formar part de la producció i per tant en l’economia dels països, s’ha seguit un camí llarg i complex. El que fa més difícil de comprendre el preu d’una obra d’art, és que difereix absolutament del funcionament del de la resta de productes. En termes econòmics, el preu ve determinat pel mode de producció, des de l’origen. El preu d’un objecte d’art el determina el mercat, quan aquest ja està acabat. Es pot resumir dient que la valoració d’una obra es determina en funció de la relació entre el comprador en potència i l’objecte desitjat.

És estimulant constatar com a partir d’una pel·lícula, es poden entreobrir portes que duen a camins desconeguts. Sempre es pot aprendre.

Nota: D’interès el informe anual El mercado del Arte Contemporáneo (des del 2006-2007) i El mercado del arte en … (des de 2002), accessibles a través del web es.artprice.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s