Toulouse-Lautrec i l’esperit de Montmartre. CaixaForum

Paul Signac. Els dos molins, 1884

En l’imaginari popular, han quedat gravades imatges de les ballarines del Moulin Rouge o del Molin de la Galette lligades a la vida bohèmia dels artistes que vivien a Montmartre als començaments del segle XX. L’exposició que es pot visitar actualment al CaixaForum de Barcelona, permet anar més enllà de la idea general, gràcies a la quantitat i diversitat d’obres que presenta i al relat que es crea a partir de totes elles.

Ens situem a les darreries del s. XIX i primer quart del segle XX. L’art s’expressava seguint el model clàssic i academicista. Els continguts eren irreals, utòpics, allunyats de la vida quotidiana de la gent. La confluència d’artistes de diferents escoles, amb un concepte  de l’art absolutament diferent, provoca un tomb de cent-vuitanta-graus de totes les manifestacions artístiques i, en general, dels valors que havien estat vigents fins aquell moment.  El trencament a més de en el món de l’art, es manifesta en la crítica al paper de la burgesia, l’ estament polític i l’església.

Jean Veber. La carnisseria. 1897
Jean Veber. La carnisseria. 1897
Fernand Pelez. Desemparats, 1883

Aquest quadre contrasta amb molts dels dibuixos, gravats, litografies o d’altres pintures que al llarg de l’exposició  representen dones  en actituds que poden semblar alegres. Els colors emprats, l’expressió del nen de l’esquerra, amb l’anunci d’una gran festa, just darrera del seu cap, fa comprendre quina era la autèntica situació de les dones en aquella època. Mirant amb detall les expressions i les postures amb les que se les dibuixa o pinta, ja es detecta el contrast entre el fet representat i la vida que havien de portar. D’aquest mateix pintor, es pot veure:

Fernand Pelez. Les ballarines, 1905

Les mirades perdudes, sense vida, son prou eloquents. Els moviments hieràtics, donen a entendre gestos repetitius, gairebé inconscients.

Un trencament fonamental es va produir en relació al dibuix.  Aquest era considerat una eina, una part de la pintura que havia de desaparèixer o quedar amagat en l’obra final, però en aquells moments va passar a tenir una gran importància i a ser reconegut en si mateix. El dibuix també es relaciona amb els cartells, que tan es van emprar en aquells anys.

Cal tenir present també els avenços en les tècniques d’impressió i en l’ús que es va donar a la litografia i els gravats,  deixant de costat tècniques d’impressió emprats fins aleshores, com la gipsografía. Les portades de llibres i revistes  i les il·lustracions que es poden veure, son un clar exemple d’aquest canvi.

La invenció d’un sistema d’impressió fotomecànica d’il·lustracions en blanc i negre basades en dibuixos lineals va revolucionar la indústria editorial. La funció del dibuix va canviar radicalment…

(Programa de mà)

Steinlen. El tràfic de blanques, 1899. Litografia
Steinlen. El tràfic de blanques, 1899. Litografia
Steinlen. El tràfic de blanques, 1899. Litografia
Steinlen. El tràfic de blanques, 1899. Litografia

És difícil sintetitzar la riquesa de l’obra d’aquests artistes. Com es diu col·loquialment, “van tocar tots els pals”. L’art era la seva vida, no es pot separar una cosa de l’altre, era un continuo cercar noves formes d’expressió i de diversió, tot barrejat, inseparables i a vegades gents fàcils. El teatre de ombres xinesses és un bon exemple. La quantitat d’especialistes que calia per posar en pràctica  una obra, així ho demostra. 

Ombres xinesesOmbres xinesses
Henri Rivière. Teatre d’ombres portàtil

És significatiu el quadre de Toulouse-Lautrec amb el que s’inicia l’exposició, en el que dos àngels esgrimeixen un tub de pintura  com si fos un arma: l’art com eina de transformació social, que ho abasteix tot.

Toulouse-Lautrec. El bosc sagrat. 1884
Toulouse-Lautrec. El bosc sagrat. 1884

La influència japonesa està present en el traç de les siluetes i en les grans línies emprades per Loutouse-Lautrec en les escenes de cafè-concert. Aquesta influència es pot detectar també en molts dels artistes presents en l’exposició, i no es pot deixar de costat l’ascendent que va tenir en pintors d’altres moviments, com Gauguin o el mateix Picasso.

Eugène Bataille (Sapeck) 1853-1891
Eugène Bataille (Sapeck) 1853-1891
Paul Bilhaud. Combat de Nègres dans une cave, pendant la nuit, 1882
Paul Bilhaud. Combat de Nègres dans une cave, pendant la nuit, 1882

Les dues obres anteriors mostren clarament el caràcter innovador dels artistes de Montmartre. Quan veus aquesta Mona Lisa, et ve al cap la de Duchamp i la reproducció de Paul Bilhaud és un precedent de l’art conceptual. 

I no podem oblidar la coexistència amb els impressionistes, moviment consolidat i que va aplegar grans artistes, amb els que van compartir estudis, mestres i diversions. Per exemple, Van Gogh va ser amic de Toulouse-Lautrec. Això si, els separava la idea de les temàtiques de les obres, centrant-se els primers de forma especial en la natura, i sent rebutjada totalment pels incoherents. En l’exposició es poden veure tres obres de la pintora impressionista Suzanne Valadon.

Toulouse-Lautrec. A la Bastille (Jeanne Wenz), 1888
Toulouse-Lautrec. A la Bastille (Jeanne Wenz), 1888
Van Gogh. Taula de cafè amb absenta, 1887
Van Gogh. Taula de cafè amb absenta, 1887

Cal citar també pintors com Ramon Casas, Santiago Rossinyol o Picasso, entre els que van participar en activitats artístiques promogudes pels “incoherents”.

És una exposició que requereix molta estona i si es pot, anar més d’un cop. Sense voler es va relacionant un artista amb d’altres, es busquen semblances, influències, moviments, escoles, etc. Fa bullir l’olla! 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s