Falstaff de Verdi

Programa AAOS Falstaff

Ha arrancat la temporada 2018-2019 de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell amb la representació de Falstaff de Giusseppe Verdi.

Ja he expressat el meu reconeixement per la tasca  que realitzen en favor de la difusió de l’òpera tant per les representacions,  com per les conferències , com per la tasca docent que duen a terme a través de l’Escola d’Òpera de Sabadell. Iniciar la temporada amb una òpera com Falstaff no deixa de ser un repte. Es tracta de la darrera òpera de Verdi que la va composar quan ja tenia prop de vuitanta anys i que va ser absolutament trencadora en relació a les anteriors. En primer lloc cal destacar el reconeixement de Verdi cap a Shakespeare al basar-se en les comèdies Les alegres comadres de Windsor i Henry IV. Però el més sorprenent és que encara que d’entrada es pot pensar que ens trobem davant d’una òpera bufa, com ha estat realment classificada és com a teatre musical i en conseqüència molt allunyada de les òperes tradicionals escrites per Verdi. És per això que ens trobem amb una composició de melodia contínua que no permet seleccionar fragments per a ser escoltats i reconeguts de forma separada i que cal seguir el conjunt de  l’obra, amb la música, el text i la part actoral. I per aquest conjunt de raons, l’anomenat “públic operístic” no sempre aprecia aquesta òpera i es representa molt poc. Son absolutament reveladores les estadístiques de Operabase. Seleccionant el període 2010-2017, les òperes més representades van ser:

Captura de pantalla 2018-10-30 a les 14.23.23.png

Captura de pantalla 2018-10-30 a les 14.23.33.png

de les que cinc son de Verdi i a més a més és el compositor amb més representacions i produccions. I Falstaff no és enlloc.

És clarificadora aquesta cita:

En los grandes teatros, sobre todo, un Falstaff deja de tener verdadero interés para los espectadores situados en la mitad posterior del local, porque no pueden seguir el juego teatral y vocal de la obra, …, apreciar Falstaff tampoc resulta plenamente posible si uno pierde el gesto, la mímica del cantante-actor y, por supuesto, las inflexiones narrativas del texto.

A: Roger Alier. Guía universal de la Ópera. Barcelona, 2001. Ediciones Robinbook, pàg. 460

Emmarcada dins d’aquest context, és de valorar aquesta producció i per la reacció del públic el dia de l’estrena, es pot afirmar que va ser tot un èxit. Precisament al representar-se en el Teatre de La Faràndula de Sabadell, permet seguir perfectament el treball dels actors. La producció és austera i acompanya perfectament l’acció: la reforça.

El paper de Sir John Falstaff l’interpreta el baríton Toni Marsol al que va saber atorgar-li tota la força, la ironia i la tendresa que el personatge comporta. És clarificadora del que el públic va percebre, la crítica apareguda a CatClàssics És d’esperar que l’orquestra vagi polint certs desajustos al llarg de les diverses representacions. La soprano Marga Cloquell va tenir una actuació destacada, l’ària de Nannetta en el tercer acte va saber trametre tota l’emoció, posant de manifest un timbre de veu, una dicció i vocalització fantàstica, imprescindible en el cas d’aquesta òpera.  

Per acabar, fa temps que l’Ópera de Sabadell demana ajuda per a poder seguir endavant amb la seva tasca. Val la pena fer-lis costat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s