Rellegint a Simone de Beauvoir

El llibre de Carmen G. de la Cueva: Un paseo por la vida de Simone de Beauvoir. Ed. Lumen, 2018. Ilustrado por Malota, arriba en el moment de revisió i adaptació a la realitat actual de diversos conceptes i idees i propòsits del moviment feminista.

És cert que Simone de Beauvoir és àmpliament coneguda com a personatge, però una gran desconeguda com a pensadora i escriptora. Si es pregunta a persones menors de quaranta anys, la immensa majoria d’elles no han llegit cap dels seus llibres, però curiosament (o no tant) moltes d’elles la relacionen perfectament amb Sartre.

Per tant tot el que pugui servir per conèixer el seu pensament és benvingut. I no solament això, tot allò que contribueixi a completar el dibuix de la persona, el seu entorn i la seva quotidianitat, és fonamental per copsar l’evolució de les seves posicions. Com diu l’autora:

Simone dijo que ella era la única que podía escribir sobre su vida y quizá fuera porque intuía que después de que la cuestionaran, desautorizaran y criticaran tanto a lo largo de su vida, si no la contaba por sí misma, lo que nos llegaría de ella hoy sería algo distinto: una vida fragmentada y con especial atención a los detalles más escandalosos

 

És sabut que no va ser fins a la seva edad adulta, els quaranta anys, quan va escriure El segon sexe. I cal recordar que va ser publicada l’any 1949! I cal per tant, ubicar-la en el context polític i social del moment. La convulsió que havia provocat la Segona Guerra Mundial, finalitzada el maig de 1945, les conseqüències econòmiques, el trencament de normes de vida i de costums, tot plegat ens porten a comprendre la transcendència d’aquesta obra. En períodes d’economia de guerra, en que els homes estan al front, les dones ocupen els llocs de treball en fàbriques, indústries i serveis.  Accedeixen al mon laboral, surten de casa i gaudeixen d’independència econòmica. Quan la guerra acaba, les dones es veuen moltes vegades forçades a renunciar a la feina i  recloses de nou a la llar. En aquestes circumstàncies es fan més paleses les contradiccions i apareixen les reivindicacions per no perdre els drets i espais conquerits amb tan d’esforç. És per tant en aquesta conjuntura de canvis socials on s’ha de situar l’aportació de Simone de Beauvoir.

Segueix tenint vigència moltes de les coses que va plantejar l’escriptora, i no només en en Segon sexe, sinó en moltes altres obres. Actualment hi ha una revisió de la Història ja que en la majoria dels casos només ha estat explicada des del punt de vista masculí i en aquest sentit, Simone de Beauvoir es va avançar ja que va començar revisant els fets i els mites, en base als quals s’han explicat moltes coses.

El seu assaig sobre La vellesa, escrit l’any 1968 i publicat el 1970, resulta de rabiosa actualitat. Que reflexionés sobre aquest tema just coincidint amb la Revolució del 68, no és casualitat, era una mostra més de la seva lucidesa  al voler posar les coses en el seu lloc al donar visibilitat a un tema, que com ella explica en la Introducció, restava silenciat.

…no sabemos quiénes somos si ignoramos lo que seremos: reconozcámonos en ese viejo, en esa vieja. Así tiene que ser si queremos asumir en su totalidad nuestra condición humana

…(Sic) Exigir que los hombres sigan siendo hombres durante su edad postrera implicaría una commoción radical. Imposible obtener este resultado con algunas reformas limitadas que dejaran intacto el sistema; la explotación de los trabajadores, la atomización de la sociedad, la miseria de una cultura reservada a un mandarinado concluyen en esa vejez deshumanizada. Muestran que hay que retomarlo todo, desde el comienzo. Por eso se guarda tan cuidadoso silencio sobre la cuestión; por eso es necesario quebrar ese silencio.

Per sort s’han millorat alguns aspectes però no de forma homogènia en tot el planeta: cal seguir endavant. I conèixer d’on partim és imprescindible per saber on es vol anar. La lectura o relectura de les obres de Simone de Beauvoir és un magnífic exercici, absolutament recomanable per analitzar i poder comprendre de quin punt es parteix.

És imprescindible relacionar Simone de Beauvoir amb qui va ser la prologuista d’El segon sexe en la seva edició en català, publicada el juny de 1968 per Edicions 62, Maria Aurèlia Capmany i Farnès (1918-1991).  A tall d’exemple, Carmen G. de la Cueva explica que quan va aprovar els exàmens per entrar a la Universitat, el pare de  Simone li va dir que tenia “ el cerebro de un hombre”, que pensava “como un hombre” . La mateixa expressió va emprar el pare de la M. Aurèlia quan aquesta es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona tot just acabada la Guerra Civil. Les afinitats intel·lectuals i personals, d’anar contra-corrent, de no seguir el paper establert per a les dones, etc. va fer crèixer l’admiració de la M. Aurèlia cap a la Simone de Beauvoir, a la que feia referència en moltes ocasions.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s