Fundació Mas Miró. Mont-roig del Camp

Mas Miro. Mont-roig del Camp. Taller

Poder visitar Mas Miró a Mont-roig del Camp, passejar pel poble o pujar a l’Ermita de Sant Ramón, tenint al cap el personatge del pintor, ajuda a comprendre una mica més tant a la persona com a l’artista que va arribar a ser. Cal situar-se en l’entorn, i encara que no te res a veure amb el que Joan Miró debia contemplar quan hi passava llargues temporades (l’autopista a tocar del Mas ho va desballestar tot!), cal intentar recrear les olors de la terra, la visió dels ametllers i dels camps de vinya, el bram de la somera, que un cop alliberada de la carga devia rebre la seva ració de garrofes, sentir els animals de corral i en resum procurar copsar la vida i les sensacions i emocions que l’artista percebia. És encertat parlar del “Paisatge emocional de Miró”.

Fa molt poc temps que aquest espai està obert al públic i per això està una mica buit, li falta vida. Peró segur que anirà agafant caliu i ajudarà a conèixer encara millor a Joan Miró.

Antiga casa dels masovers. Mas Miró. Mont-roig del Camp
Estat actual de l’antiga casa dels masovers que apareix a La Masia de Joan Miró.

Sorprèn l’austeritat de la casa i el mobiliari i no deix de ser un indicador més de la forma de vida, del caràcter i dels valors en els que creia. El Mas va ser adquirit pels seus parres l’any 1911 i es tracta d’un conjunt d’edificis d’èpoques i estils diferents. La casa gran, és d’estil colonial i contrasta que en l’obra “La masia” de l’any 1921-22  el que apareix és el que era la casa dels masovers i el corral. No deix de ser una declaració de principis, un voler mostrar que el que és important és la feina de pagès i la vida que si fa. Està ple de símbols, res és gratuït, tot està en equilibri (elements masculins -la regadora- i la galleda -element femení, com a recordatoris de vida) i les petjades que va incorporar al final, ens mostren que ell tenia els peus ben arrelats en aquella terra i que hi volia deixar constància d’aquestTrossos impromptu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El color vermell i les roques de l’Ermita de Sant Ramón be valen una visita. La vista panoràmica, amb aquella immensitat, havia d’inspirar per força a Miró.

Ermita de Sant Ramón. Mont-roig del Camp
Ermita de Sant Ramón. Mont-roig del Camp

 

Joan Miró. La Platja de Mont-roig. 1917. FJM 08917
Joan Miró. La Platja de Mont-roig. 1917. FJM 08917

Els banys a la platja i la cerca d’objectes trobats al llarg del camí, ocupaven estones del temps de Joan Miró. Trossos de fusta, carabasses, pedres, etc. passaven a formar part del seu paisatge dins del taller i, en moltes ocasions, quedaven incorporats en alguna escultura o pintura.

El taller mereix un tractament especial. La importància de la llum que entra de ple tant per les finestres de les parets ( aquestes li permetien mirar el de fora mentre treballava) com per la lluerna. Els mobles: taules de dibuix i de treball i un llit modest a la part superior per poder descansar de tant en tant. Aquest espai tan recollit va perdre sentit en el moment en que debien inicar-se les obres de construcció de l’autopista i per això l’any 1976 va ser el darrer en que va treballar en ell.

Joan Miró va morir l’any 1983, només set anys després de deixar Mas Miró.

“Tota la meva obra
és concebuda a Mont-roig”
Joan Miró

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s