Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol

Fins el proper 14 d’octubre, es pot visitar al MNAC l’exposició Gala Salvador Dalí. Una habitació pròpia a Púbol.

La figura de Gal sempre ha estat envoltada d’un cert misteri i desconeixement, de forma que una exposició dedicada a ella, te en principi, assegurada la afluència de públic.

Com altres vegades he fet constar en aquest bloc, tinc per costum documentar-me sobre el contingut de la mateixa a fi de treure’n el màxim de profit. En aquest cas concret, per tractar-se d’una persona vinculada al moviment surrealista, l’interès encara era més gran per a mi. Els materials inclosos en la web de l’exposició, sobre tot el Dossier_premsa_Gala, ajuden a ubicar a Gala dins de l’entorn de Dalí. El fet que la Comissaria de l’exposició sigui Estrella de Diego

Clip Telenoticies vespre 5/07/2018

constitueix una garantia  important. Professora de l’Art, compta amb una amplia producció escrita i ha publicat diverses monografies dedicades a artistes surrealistes com Remedios Varo o Maruja Mallo, (Fundación Mapfre) a més de l’obra Querida Gala. Las vidas ocultas de Gala Dalí. Ed. Espasa, Madrid, 2003. És una exposició molt amplia, amb més de 300 obres, però al final surts amb la sensació de que no has pogut copsar el personatge, es podria dir que surts amb més incògnites sense resoldre que no pas amb certeses.

Perquè donat que no te una producció artística pròpia, és a través de la mirada de Salvador Dalí, o de les fotografies de Max Ernst o del treball documentat per Eric Schaal de la preparació del pavelló Somni de Venus corresponent a l’Exposició Universal de Nova York de l’any 1939 o de les seves aparicions en públic, quan un pot intentar anar més enllà de la façana. Llegir el llibre de Monika Zgustova. La intrusa. Retrat íntim de Gala Dalí, Galàxia Guttenberg, Barcelona, 2018 és també de gran ajuda. 

La vida i circumstàncies personals i polítiques de Gala, la van marcar de forma definitiva, no en sentit negatiu, sinó en quan a dotar-la d’un caràcter i d’uns valors i ambicions molt determinats. Sempre es va quedar en un segon lloc: va esperonar a Paul Eluard a que fos poeta i el va ajudar a aconseguir el reconeixement internacional del que va gaudir. Va canviar la vida de París per iniciar un nou recorregut al costat de Salvador Dalí, persona absolutament desconeguda en aquells moments. Va ser ella la que va proporcionar equilibri i tranquil·litat a la relació, entenent la personalitat del pintor, contribuint al reconeixement i valoració artística del mateix. Se la presenta com a persona ambiciosa (AVIDA DOLLARS li deia André Breton, utilitzant les lletres del nom de Salvador Dalí), i sembla que al final de la seva vida tenia autèntic pànic a no tenir diners i poder ser pobre. Les conseqüències en la família i les seves amistats d’infància de la revolució russa, van jugar un paper fonamental en la seva vida.

L’exposició mereix la pena  ser visitada, desperta la curiositat i l’interès per anar una mica més enllà del personatge mediàtic que  ella mateixa va contribuir a crear

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s