Tate Modern: Picasso 1932. Love, fame, tragedy

Tate Modern. Picasso 1932. Programa de mà

Fins el 9 de setembre, és possible visitar l’exposició entorn a l’obra que va produir Picasso l’any 1932, a la Tate Modern. És coneguda la capacitat de treball i la creativitat de Picasso, però no deixa de sorprendre constatar la quantitat i diversitat d’obra que era capaç de generar en un sol any.

Es considera aquest any com un punt d’inflexió en la seva carrera. Ja era un artista reconegut (cal recordar que al febrer del 32 es va vendre a París el quadre La Coiffure per 56.000 francs, xifra absolutament desmadrada per l’època) i al novembre de l’any 31, havia fet els 50 anys, motius pels quals era convidat a presentar la seva obra en molts i variats llocs, sense per això deixar de ser criticat i ser incomprés per una part de la societat i del món artístic.  Dos aconteixements en la seva vida privada que es van produir el 1930, la compra d’una casa del segle XVIII a la Normandia i l’inici de la relació amb Marie-Thérèse Walter, van marcar aquest període, posant de manifest les seves contradiccions artístiques i personals.

I paint the way some people write an autobiography. The paintings, finished or not, are the pages from my diary.

Pablo Picasso

L’exposició està ordenada cronològicament i distribuïda en deu espais diferents. La immensa majoria d’obres tenen com a figura central la dona, i en concret a Marie-Thérèse com a model, reunides en diverses sèries. Així podem contemplar les que ens mostren a la model asseguda en una butaca, o les que la situen en front d’un mirall o la sèrie de la dona-pop. És interessant veure els diferents audiovisuals que es mostren en les sales, ja que ajuden a entendre l’origen de la inspiració o de la idea que després reflecteix en les obres. Per exemple un documental del director Jean Painlevé. També és important destacar la influència de l’art japonés i en concret de Katsushika Hokusai (1760–1849)

La casa a la Normandia, Boisgeloup, li va permetre disposar d’un estudi dedicat només a l’escultura. És en aquest moment que es nota una transformació en el llenguatge que empra en les seves obres. Les obres d’aquest període van ser fotografiades pel fotògraf Brassai i posteriorment publicades.

Al llarg de l’any s’aprecien estils i tècniques diferents. Per un costat la implicació de Picasso amb el surrealisme es fa patent en moltes obres.  El treball de cerca i d’experimentació contínua que va practicar al llarg de tota la seva vida, és el que el va portar a destacar en  estils diferents. Aquesta exposició al concentrar-se en un període tan concret, ajuda a veure aquesta transformació.

En l’exposició es poden veure també diferents dibuixos que permeten apreciar el treball i l’evolució en cada un d’ells. La majoria son estudis per olis, però no sempre van arribar a materialitzar-se en cap obra.

La proliferació d’obres sobre paper, especialment gravats en diverses fases als quals es va dedicar en els últims mesos de l’any, indica el plaer de Picasso en l’experiment. Els diferents temes i els estils que canvien ràpidament suggereixen una inquietud creixent. L’equilibri acuradament construït que havia fet el 1932 l’ “any de meravelles” de Picasso estava acabant.

(Traducció del programa de mà de l’exposició de la Tate Modern)

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s