María Pagés i Cía.

Festival Castell Peralada. María Pagés

Dins del Festival Castell Peralada s’ha pogut veure l’actuació de María Pagés Cía. En aquest cas te molt sentit el que acompanyi al nom de l’artista, el de Companyia. És innegable la vàlua de María Pagés, però tb és ben cert que sense les persones que l’acompanyen, músics i cos de ball, l’espectacle no podria trametre la força que te. És per això que voldria destacar el treball coral, l’harmonia de moviments i d’interpretació acompanyats per uns músics excepcionals, tant en els instruments com en les veus.

Crida l’atenció el mestissatge de músiques, des de Txaikovski, passant per Händel i Vivaldi convivint de forma magistral amb música popular, per donar forma a un espectacle flamenc. Impressiona veure el treball d’investigació, d’introspecció que fa Maria Pagés del flamenc, per aconseguir mostrar tantes facetes que s’entrellacen entre elles fins a fer aparèixer un espectacle ple de dinamisme i de bellesa. Aconsegueix fer sortir a la superfície un munt d’emocions de les que tot el públic participa.

El títol de l’espectacle és “Una oda al tiempo” Segons consta en el programa de ma:

Una oda al tiempo és una coreografia flamenca sobre el que és efímer, la permanència i l’eternitat… (sic) Maria Pagés reflexiona sobre la implacable irreversibilitat del temps sobre el cos, el desig, l’art i la vida.

El temps és l’enigma de l’existència, però també la clau, la substància i el repte. Temps de néixer, temps per a l’amor, temps de desamor, temps de la joventut, de la passió i de l’entusiasme, temps de l’aprenentatge i la saviesa, temps de la malenconia que anuncia les transformacions imminents, temps de guerra, temps per a la transcendència i l’esperança

A més de bailaora, Maria Pagés és una gran coreògrafa. La successió de quadres es produeix sense solució de continuïtat. Però al mateix temps permet percebre perfectament el canvi de significat i d’idea entre un i l’altre. La duresa d’algunes situacions no és contradictòria amb l’estètica i la bellesa. A pesar de l’abstracció del tema aconsegueix que el públic entri i viatgi amb ella al llarg de les estacions de l’any, primavera, estiu, tardor i hivern per arribar al punt final, a la representació de l’arbre de la memòria del que tots formem part.

Cal destacar el programa de mà editat pel Festival per l’ocasió. A més del programa pròpiament dit, inclou totes les lletres de les cançons, la filosofia i el pensament de l’obra, bibliografia de la bailaora, etc. Un material extens, ben elaborat i presentat, que ajuda a gaudir de l’espectacle.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s