Alguns apunts sobre Aurora Bertana

El trio de jazz form. Aurora Bertana i les seves companyes

L’any 2017 va ser declarat Any Bertrana , per a commemorar els 125 i 150 anys del naixement d’Aurora i Prudenci Bertrana. En general, el coneixement i valoració de Prudenci Bertrana, era molt superior al de la seva filla, per això la reedició de Paradisos oceànics per part de :Rata_, va ajudar a descobrir o retrobar a Aurora Bertrana. Val a dir que aquest llibre permet gaudir no només de l’obra literària de l’autora, sinó que l’edició és una meravella. Les fotografies, els documents incorporats o els escrits de diferents experts aportant i descobrint aspectes de l’escriptora, mostren la cura que s’ha posat en aquest llibre i el fan absolutament recomanable.

Aurora Bertrana va néixer a Girona el 1892. Va disfrutar d’una educació que no era l’habitual en l’època per a les noies. Per començar va assistir a l’acadèmia d’en Josep Dalmau Carles, mestre i pedagog que va participar en la renovació pedagògica a Catalunya en els primers anys del segle XX. Molta gent encara te present en la memòria, els llibres de text de Dalmau Carles. A més, l’Aurora anava a aprendre Francès com demostrava facilitat i tirada per la música, va decantar-se per la pràctica del violoncel. Per a poder estudiar música amb el mestre Sobrequés a Barcelona, es traslladava des de Girona, en tren, varis dies a la setmana. Avui no sorprendria a ningú, però si es pensa que estem parlant de la primeria del segle XX, una noia jove, amb el violoncel, anant i venint en tren amunt i a vall, de seguida ens adonem, de la singularitat de la situació. Va seguir els estudis de música a Ginebra, on va participar en conjunts que actuaven en cafès i va fundar el primer quartet femení de jazz. Al poc es va casar i va abandonar  el món de la música. Cal situar-se en el context i en el moment per comprendre l’afirmació:

“Casar-me em permetria continuar a la universitat i esdevenir, finalment, escriptora: el que tota la vida, des dels sis anys, havia desitjat”

Font: Palma, Victòria. Femení i singulars (en català). Primera edició: abril del 2016. Barcelona: Huygens, 7 d’abril del 2017, p. 187-200.

formulada per la mateixa Aurora, que sembla entrar en contradicció amb les seves convinccions i comportaments.

Es trasllada amb el seu marit a Tahití, on viuen durant tres anys. D’aquesta estada es fruit el llibre ja esmentat, Paradisos oceànics. Va causar sensació per molts motius. En primer lloc, no era habitual llibres de viatges escrits per dones. Un altre aspecte va ser l’enfoc i la temàtica. Va entrar en les formes de vida i en la cultura de la gent de Papeete, descrivint tots els aspectes de la mateixa, amb total naturalitat. La paraula descrivint és important, perquè implica objectivitat, no emetre judicis, manifestar-se com a observadora d’una realitat que valora i aprecia.

Un altre llibre que és molt significatiu per a mi, dins de l’obra d’Aurora Bertrana, és Entre dos silencis. Després del seu retorn i exili a Ginebra durant la guerra mundial, va participar en una missió d’ajut a països devastats. D’aquesta manera va arribar a un poble que havia patit una situació molt dramàtica: l’afusellament de tots els homes. La seva convivència i tracte amb les persones del llogaret, van fer que conegués de primera ma, els testimonis i històries de totes les famílies i el que havia comportat per a elles, la tragèdia de la mort i l’ocupació posterior del municipi per part de les tropes alemanyes.  Amb aquesta base real va construir Entre dos silencis. És una obra molt rica i polièdrica. Va mostrant les diferents vessants: la natura que envolte el poble i com es va transformant en cada estació de l’any, la descripció dels diferents personatges: el carter, el capellà, l’alcalde, etc., el paper de la resistència, la vida de les dones i l’actuació de cada una d’elles, la visió de les tropes d’ocupació, per finalitzar amb unes pinzellades del final de l’ocupació. A l’igual que en Paradisos oceànics, crida l’atenció la descripció objectiva, que no vol dir freda, de les situacions. Son interessants les reflexions del tinent que està al càrrec de les forces d’ocupació, com en el moment que ha de marxar del poble, és conscient  que abandona el temps que ha passat en ell i del canvi de vencedor a vençut.

La lectura de les seves memòries editades en dos volums, Memòries fins a 1935 i Memòries. Del 1935 fins al retorn a Catalunya,  son una bona manera de posar punt final a aquests apunts.

Nota: Versió en castellà de Los paraísos oceánicos. Ed. La Tempestad, 2003.

Entre dos silencios, Ed. Planeta, 1988

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s