L’infern segons Rodin. Fundación Mapfre

Fins el 28 de gener és pot visitar l’exposició que sobre l’obra “Les portes de l’infern” de Auguste Rodin, s’exhibeix a la Fundació Mapfre de Barcelona. Aquesta exposició està organitzada conjuntament amb el Museu Rodin de París, per commemorar el centenari de la mort de l’artista (12 de novembre de 1917).

És d’ajuda la fotografia que la Fundación Mapfre ha posat en el fulletó de mà i que indica la ubicació de  les diferent escultures. L'infern de Rodin. Fundación Mapfre. Programa de mà

El que cal recordar en primer lloc, és que Les portes de l’infern va ser una obra en la que Rodin va treballar més de vint anys, donant-se la circumstància que al final l’artista no la va veure fossa en bronzo, sinó només en guix, ja que va morir abans de la realització de la mateixa. Donada la seva complexitat, (no oblidem que les  dimensions son de 6,35 m. d’alt, per 4 metres d’ample i 1 metre de profunditat, i en la que hi ha 180 figures), serveix de guia per conèixer l’evolució de l’artista, tant a nivell tècnic com personal. Entre les 180 escultures, algunes d’elles son de les obres més conegudes de l’artista: El pensador, Sóc bella, El petó o Les tres ombres, d’aquí també el seu especial interès.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Es coneixen les diferents versions i etapes per les que va passar Les portes de l’infern. Entre altres coses, perquè ell s’encarregava de documentar abastament les seves peces, amb maquetes, dibuixos i fotografies o també gràcies al relat que va fer el crític d’art Octave Mirbeau l’any 1884 que permet conèixer l’estat en un moment concret i veure posteriorment els canvis i variacions que Rodin va introduir en la mateixa.

Paradoxes de la vida, Rodin va suspendre tres cops l’examen per entrar a l’Acadèmia de Belles Arts en l’especialitat d’escultura (encara que va aprovar en dibuix però hi va renunciar per poder començar a treballar) i s’especula en que gràcies a això, no va adquirir una formació  academicista, el que li va permetre desenvolupar amb més llibertat les seves pròpies idees. Visitava amb regularitat el Museu del Louvre i es va inscriure en uns cursos sobre anatomia animal que s’impartien en el Museé National d’Histoire Naturelle, i en l’École Spéciale de Dessin de Mathématiques.

L’anàlisi de Les portes de l’infern, ens ajuda a descobrir els canvis i innovacions que va anar introduint i així es detecten els trets que es consideren característics de la seva obra i que fan que es reconegui a Rodin com el gran escultor de l’era moderna.

Un aspecte fonamental son les obres que  semblen inacabades, però que Rodin ho va fer amb tota la intencionalitat del món o que en el procés de l’obra va decidir deixar-les tal com estaven. Un clar exemple és l’escultura d’Eva que va abandonar quan la model li va manifestar que estava embarassada. Va estar al seu taller durant quinze anys sense fondre-la en bronzo, i va ser el 1897 quan la va rescatar. Durant aquest període és quan va aprendre a emprar els efectes del inacabat i és possible que la idea d’Eva com a mare de tota la humanitat, li fes pensar que una figura embarassada era una bona forma d’expressió. Sense haver-ho previst en el moment de la creació,  ja havia tingut l’experiència amb el bust de L’home amb el nas trencat, que a causa de les humitats en el seu taller, es va fer malbé la part posterior del bust. Quan el va presentar a l’Exposició l’any 1875, va rebre crítiques per considerar-se una obra inacabada i va ser considerada més aviat com una màscara.

El coneixement rigorós del cos humà li va permetre  emprar-lo com a mitjà d’expressió dels sentiments i emocions, portant-ho fins el límit. Un bon exemple d’aquesta característica la tenim en l’obra Ugolino i els seus fills del 1981-1982.

Rodin va fer “versions” de les seves obres. Modificava elements de les mateixes: la posició, o li treia parts del cos o n’afegia, de manera que amb una mateixa idea o base, en podem veure més d’una. Un clar exemple és Les tres ombres, que utilitza l’escultura  d’Adam i a més, en tres posicions diferents.

Des del punt de vista dels materials va reivindicar l’ús del guix per l’elaboració de motllos en front del marbre blanc.

No es pot parlar d’aquesta obra i no citar a Miquel Àngelo. La seva influència es manifesta en diverses escultures de Rodin, que es va traslladar a Itàlia per a poder conèixer de primera mà l’ obra de l’artista italià. La magnitud  de Les portes de l’infern i el llarg període d’elaboració, permet copsar la implicació de Rodin amb els ambients artístics de l’època. En un moment donat utilitza els relleus per crear ombres i espais de llum en l’obra, a imatge de com ho feien els impressionistes. Aquesta relació amb el moviment impressionista és més forta en els inicis,  però amb el temps, va anar modificant el seu criteri simplificant els relleus o prescindint directament d’ells en certes parts de Les portes. Va provocar un gran escàndol quan va presentar Les portes l’any 1900 en el pavelló de l’Alma dins de  l’Exposició universal, com si estès acabada, però estava sense figures.

És important assenyalar l’estreta relació entre les escultures i el bloc de pedra en la que es realitzaven. Existeix una simbiosi, un donar importància al material que fa que es respecti la continuïtat entre una i l’altre.

Vint anys en la vida d’una persona donen molt se si. Al rebre l’encàrrec va pensar immediatament en La Divina Comedia de Dante com a fon d’inspiració i es va centrar en l’infern. Las primeres figures així ho demostren. Per exemple si s’agafa l’escultura avui coneguda com El pensador, en un primer moment representava un jutge infernal que feia anar a les ànimes a un cercle o a un altre en funció dels pecats que havien comés. Posteriorment va ser Dante, i al final és un home, en actitud de reflexió. El que triés una obra de la literatura com a fon d’inspiració, és una manifestació més de la relació de Rodin amb totes les formes d’expressió artística i cultural.

Un altre punt d’inflexió important el va provocar la seva relació amb Camille Claudel, escultora del seu taller. El final turmentós de la relació el va fer replantejar la seva obra, donant més importància a la part emocional i de la vida quotidiana. Es va afegir la gran influència dels poemes de Victor Hugo i de Baudelaire, i en concret de Les flors del mal d’aquests darrer. Les seves obres van passar a ser més sensuals, a incorporar amb profusió figures femenines, explorant totes les possibilitats expressives de cos femení, cosa que fins aquell moment eren quasi inexistents.

La oportunitat de contemplar pas a pas la creació d’una obra i sobre tot constatar les anades i vingudes, els canvis d’orientació, de tècniques, etc. permet pel visitant tenir una perspectiva molt diferent i per descomptat, molt més rica de l’obra. Fa que un es plantegi el dilema que deuen tenir els artistes: QUAN DONEN PER FINALITZADA UNA OBRA?

 

2 pensaments sobre “L’infern segons Rodin. Fundación Mapfre”

  1. Com dius val la pena visitar el Museé Rodin de París. Precisament les fotografies que he posat a l’apunt son d’una visita que vaig fer a aquest Museo. Considero el seu projecte museogràfic engrescador i vaig seguint la seva evolució a través del web.

    M'agrada

  2. Fantàstic com sempre el teu comentari. Curiosament vaig ser fa poques setmanes al Museu Rodin de París admirant aquestes obres en directe i me n’alegro que la Fundació Mafre i el seu director a Barcelona, l’Ignacio, ho hagin portat perquè podem admirar-ho tb a casa nostra. De tota manera, si podeu, visiteu-les a París també i a la primavera o la tardor. Estan en un jardí meravellós!

    Abraçades!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s