Alphonse Mucha

Al Palacio de Gaviria de Madrid, es pot visitar fins el 25 de febrer de 2018, l’exposició dedicada a Alphonse Mucha (1860-1939).

Per a la majoria de persones, quan es parla de Mucha se’l identifica  amb els cartells que va realitzar per a l’actriu Sarah Bernhardt. I és cert que són una meravella, però poder contemplar un conjunt de 200 obres, ordenades de manera que permet seguir l’evolució personal i pictòrica de l’artista, és un altre meravella. Va nàixer a Moràvia (Txèquia) i els seus orígens i els fets històrics i canvis polítics i socials que van esdevenir en el seu país, el van marcar de tal manera, que cal situar la seva obra dins d’aquest context per a poder entendre l’evolució de la mateixa.

Van ser les seves habilitat en el cant, les que van propiciar que fes els seus estudis en la capital de Moràvia, Brno. Encara que de seguida es va destacar per les seves habilitats en el dibuix, no per això va deixar de costat el desenvolupament d’altres arts.

Coetani de Leoš Janáček (1854-1928), es van conèixer el 1872, sent tos dos estudiants a Brno. Janáček estudiava música a l’Abadia de Sant Tomàs i va seguir els estudis a Praga.  Des del començament de la seva carrera, va trobar inspiració en la música i cançons tradicionals de  Moràvia, interès que va mantenir fins al final de la seva vida.  En Mucha, aquest lligam amb els seus orígens,  a més de la seva implicació personal en aspectes polítics, el va portar a propiciar que l’art estès a l’abast de tothom; no només al servei de l’església, de la noblesa o de la burgesia. Va popularitzar l’art: amb pocs diners la gent podia tenir reproduccions d’obres seves.

« El artista tiene que ser siempre fiel a sí mismo y a sus raíces nacionales. »

Alphonse Mucha

L’exposició està organitzada en sis grans blocs:

1.- L’etapa a París on arriba el 1887. Des del primer moment organitza un grup d’estudiants eslaus i va formar part de la comunitat txeca. Per guanyar-se la vida feia dibuixos i il·lustracions, però va ser amb el cartell de l’obra Gismonda interpretada per Sarah Bernhardt que va aparèixer el primer d’any del 1894, quan va canviar la seva sort. Es diu que altres cartells que s’havien fet per anunciar aquesta representació no van ser del gust de l’actriu, però com eren les festes de nadal van recórrer a Mucha perquè no hi havia ningú més a París. Va presentar el cartell i a l’endemà el va fer cridar l’actriu. Va anar amb por, pensant que l’escridassaria, però la seva gran sorpresa va ser quan ella el va rebre tot dient: Vostè m’ha fet passar a l’història. A partir d’aquí la col·laboració va continuar, aconseguint notorietat i introduint un nou estil.

Alphonse Mucha va estar sempre molt lligat als aconteixements que anaven esdevenint i va sentir sempre una gran curiositat per aprendre de tots ells. Cal destacar per exemple, la seva implicació amb el món de la fotografia,  de la que creia  havia d’arribar a substituir la pintura. No és només una anècdota el fet que la primera projecció que van fer els germans Lumiére es realitzés a l’estudi de Mucha. Confiaven en el seu criteri i en la seva opinió i per això abans de exposar el seu invent al gran públic, van fer “la pre estrena”  al seu amic.

2.- Creador d’imatges pel gran públic (murals decoratius). En aquesta època a París,  els cartells i murals decoratius van adquirir una gran importància, tant per exterior com per decoració d’interiors. Els murals decoratius van començar a ser coneguts com “estil Mucha” donant lloc posteriorment a l’Art Noveau. És notable també el seu treball en el disseny de joies i en el disseny industrial d’envoltoris i envasos. Totes aquestes formes artístiques li permetien arribar al gran públic, tal com ell volia.

Com en altres artistes de l’època, l’influència de les estampes japoneses és notòria: formes arrodonides i  colors pastel, es troben presents en cartells i murals.

3.- Reconeixement internacional. Exposició Universal de París de 1900 i viatges a EEUU. És a partir de l’encàrrec que rep per decorar el pavelló de Bòsnia de l’Exposició Universal de París, quan es dóna un canvi fonamental en Mucha: viu la contradicció d’estar treballant per l’imperi austre-hongarès que dominava els pobles eslaus, inclosa Bòsnia i decideix realitzar un obra que reflecteixi la situació d’aquests pobles.

4.- Etapa mística.

« El arte es la expresión de los sentimientos más íntimos… una necesidad espiritual. »

Alphonse Mucha

La coneixença d’August Strindberg i la relació que s’estableix entre ambdós, porta a Mucha a desenvolupar la idea del “poders invisibles”, figures o idees que es troben darrera d’alguna de les seves obres.

El 1898 s’uneix a la Lògia maçònica i es pot considerar una conseqüència del seu espiritualisme. A través d’ell arriba a parlar de les tres virtuts fonamentals de l’humanitat: la bellesa, la veritat i l’amor, considerant que la transmissió de les mateixes a través de l’art, ajudarà a millorar el món i sobre tot, l’evolució de l’ésser humà.

5.- El patriota. El 1910 retorna al seu país i posa el seu art al servei del seu poble. Torna de nou sobre el projecte dedicat a l’Epopeia eslava (1019-1926), buscant aquells aspectes més rellevants (política, guerra, religió, filosofia i  cultura) que servissin per a què les generacions futures, coneguessin l’història del país.

Alphonse Mucha. Epopeia eslava

Però també  va estar disposat a donar un cop de mà quan creia en una causa justa, com per exemple el cartell titulat Rússia restiuenda. Va voler emprar el llatí com a mostra d’imparcialitat i del caràcter internacional de l’acció humanitària.

Alphonse Mucha. Russia restituenda. 1922
Alphonse Mucha. Russia restituenda. 1922

6.- L’artista-filòsof.

L’oli del retrat d’ Halide Edip Adivar,1928,  líder turca del Moviment d’Alliberament de les Dones em va cridar l’atenció després d’haver vist en una sala anterior la seva fotografia.

Alphons Mucha. Retrat Halide Edip Adivar. 1928
Alphonse Mucha. Retrat Halide Edip Adivar. 1928

Te molta força. La mida del quadre pot portar a engany, quan al final el que l’artista vol que ens fixem, és en la mirada d’Halide. És on porta la llum i sembla voler dir, que la resta, de color fosc no és important.

Fou la primera dona musulmana que es va graduar a l’American College d’Istanbul i, posteriorment, la primera professora d’una universitat turca. Compromesa amb l’activitat nacionalista, la van condemnar a l’exili el 1926 i es va traslladar per diverses capitals europees (Font: Wikipèdia)

Segell turc amb el retrat d'Halide Edip Adivar
Segell turc amb el retrat d’Halide Edip Adivar

Donat que el retrat és del 1928, va ser durant el seu exili, quan devia trobar-se amb Mucha. En els anys 50 va arribar a ser diputada de la Gran Assamblea Nacional Turca

El seu darrer projecte volia ser una obra dedicat a  tota l’humanitat. Havia de ser  un tríptic sobre L’edat de la raó, L’edat de la sabiduria i L’edat de l’amor. Per desgràcia, la seva detenció per part de la Gestapo quan Hitler va envair Txecoslovàquia l’any 1939, va acabar amb la seva salud i va morir poc després.

Un cop s’acaba l’exposició, es surt amb el convenciment d’haver aprofundit en la vida i obra d’aquest artista; entens millor la seva evolució, els trets dominants del seu pensament i de les seves idees. Cal recolzar iniciatives com aquesta de la Fundació Mucha i  de la comissària de l’exposició, Tomoko Sato, que contribueixen al coneixement d’aquest artista

Alphons Mucha. En l'honneur Sarah Bernnardt
Alphons Mucha. En l’honneur Sarah Bernnardt

2 pensaments sobre “Alphonse Mucha”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s