Sonia Delaunay: artista

Tots tenim els o les artistes de “capçalera”, aquelles a les que sempre tornem o en les que pensem quan veiem obres d’altres artistes. Son aquelles que quan vas a una exposició o a un museu, ja des de lluny identifiques les obres i tens el sentiment de trobar-te amb un vell amic amb el que t’uneixen moltes coses. Una de les meves artistes de referència és Sonia Delaunay. Ja fa temps que la vaig “conèixer” i a mesura que he anat descobrint peces noves, s’ha anat engrandint el meu interès per saber més i més de la seva trajectòria i de la seva obra en conjunt. És tan amplia la seva aportació al món de l’art que es podria fer dissertacions de cada aspecte que va tractar: la pintura, el disseny gràfic, el disseny tèxtil, el disseny pel món del cine, pel teatre, el disseny d’objectes, etc. ja que va tenir la capacitat de tractar les diferents parcel·les que constitueixen les Arts Decoratives. Les darreres coses que he tingut ocasió de veure van ser a  El gusto moderno. Art Déco en París 1910-1935. Fundación Juan March, en la que es van poder veure diferents dissenys seus del tèxtil , la decoració d’un cotxe de fórmula 1, o el seu disseny per un llibre de Blaise Cendrars. 1913. Posteriorment a l’exposició a CaixaForum: Art i cinema. 120 anys d’intercanvis, havia diferents dissenys seus pel cinema, que em van descobrir aquesta faceta que desconeixia.

cotxe_sonia

Amb tots aquests antecedents era quasi inevitable, veure l’exposició que fins diumenge passat s’ha estat oberta al Museu Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid: Sonia Delaunay. Arte, diseño y moda. Ja en altres ocasions he destacat la documentació que es pot trobar en la web del Museu de cada exposició. Aquesta vegada no ha sigut diferent, així que recomano clicar en l’enllaç , i perdres una estona visionant tots els materials a l’abast.

L’exposició estava ordenada en tres períodes: Els primers anys a Paris fins el 1910; una segona etapa corresponent al temps que van viure a la Península Ibèrica y el darrer, corresponent al retorn a París.

La primera obra present era  Philomena, de l’any 1907. Obra primerenca, de colors vius, propis del seu país, Ucraïna. Destaca el fons de color groc, amb flors vermelles i grogues. En aquesta obra es pot veure la influència de Gauguin i dels post-impressionistes en l’autora en el reseguiment en negre de tota la figura de la dona.

Comença deseguida a treballar amb els colors i el contrast entre els primaris i secundaris, per crear sensació de moviment, ritme i en definitiva com a forma d’expressió musical. Aquesta recerca en els colors la va portar, juntament amb el seu marit Robert Delaunay, al desenvolupament del Simultaneisme: composicions abstractes amb colors i ombres contrastades.

Poema Blaise Cendrars. Sonia delaunay
Poema Blaise Cendrars. Sonia delaunay

Un cop més vaig poder contemplar el poema de Blaise Cendrars il·lustrat per ella.

Del període 1910-1914 les obres que voldria destacar son:

Prismas elécticos. 1913-14. Per a mi és la representació de la inspiració. A rel del fet de veure com s’encenia un fanal del carrer, va percebre els colors que es generaven i ho va recollir en el quadre.

Sonia Delaunay. Prismas eléctricos.19014.Colección del Centro Pompidou. París
Sonia Delaunay. Prismas eléctricos.19014.Colección del Centro Pompidou. París

El Bal Bullier. 1913. Representació de la música, la dansa. Sorprenent per l’època el nivell d’abstracció de l’obra.

Le Bal Bullier. Sonia Delaunay. 1913
Le Bal Bullier. Sonia Delaunay. 1913

Les obres del segon període presentat en l’exposició, corresponia als anys compressos entre el 1914 al 1921. L’esclat de la Guerra els va agafar a Sant Sebastià i per això van romandre a la Península, passant temporades a Portugal i d’altres a Espanya. Son magnífiques les obres que va fer inspirada en els mercats i en la venda de fruita, de forma especial les síndries. Aquestes per la seva forma rodona, li van servir de model en diverses obres.

En la seva obra es nota un cert retorn a la representació de la figura,  amb l’ús de cercles i rodones de colors. En aquests casos emprava una tècnica de barreja d’oli i cera, que requeria molt de temps, era molt lenta. Els cercles semblen ones de música que envolten als personatges i acaben arribant també a qui està mirant el quadre.

Sonia Delaunay Chanteurs Flamenco (dit Grand Flamenco) Gran Flamenco Óleo-Cera.1915-16. Fundación Calouste Gulbenkian - Lisboa
Sonia Delaunay Chanteurs Flamenco (dit Grand Flamenco) Gran Flamenco Óleo-Cera.1915-16. Fundación Calouste Gulbenkian – Lisboa

De manera simultània comença a fer dissenys de vestuari pel teatre i en concret es podien veure els diferents treballs realitzats pel ballet Cleopatra de Diaghilev i els Ballets Rusos l’any 1918. En Robert Delaunay va fer alguns decorats. En el mon de l’art, es parla moltes vegades de parelles complementàries i aquest és un dels casos més evidents. Encara que d’origen i formació diferent, es van conèixer a París on tots dos vivien. Sonia Delaunay s’havia casat amb anterioritat amb un marxant i col·leccionista d’art que va exposar per primera vegada les obres de Sonia Terk. Una de les coses que em va agradar fer en aquesta exposició, va ser observar les pintures de Robert i establir comparacions amb les de Sonia. Encara que tots dos van treballar el color, es noten diferències considerables entre ambdós. Sonia és més abstracte i Robert més figuratiu. Ella empra  formes més arrodonides que Robert (per contra, en els dissenys tèxtils, les línies trencades i les formes geomètriques son absolutament presents). Els colors son més vius en les obres de Sonia i més pàl·lids en les de Robert.

No es pot oblidar que és en aquesta mateixa època quan desenvolupa una gran activitat en el mon de la moda mitjançant Casa Sonia. Un moment important en la seva vida va ser la Revolució Rusa que va tallar la pensió que ella rebia des del seu país. Aquest fet la va obligar a cercar noves formes per mantenir-se i ho va aconseguir amb gran èxit a través de la moda. Quan van tornar definitivament a París l’any 1921 va seguir amb la mateixa idea de realitzar dissenys  tan de vestits com dissenys d’interior, com ja havia fet a Madrid amb el disseny del Petit Casino o a Bilbao amb Camps Elisis.

Desconeixia que el motiu de retorn a Paris va ser degut a l’aparició del Manifest Dadaista. Sonia i Robert Delaunay sempre van estar en contacte amb les vanguardes de la seva època i per això van considerar que era un moviment important, trencador i van voler participar del mateix.

La dedicació de Sonia a la decoració de la seva casa és una demostració més del seu art. Va demanar a amics, que li dediquessin poemes visuals amb els que va vestir les parets. Cal no oblidar els dissenys de vestits amb poemes incorporats. Em va agradar molt el ventall-poema que li va dedicar Ramón Gómez de la Serna.

ventall-delaserna

La participació en l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives e Industrials Modernes de París, l’any 1925 va ser molt important i ja ningú dubtava de la seva vàlua artística. De totes maneres, durant molt de temps, les Arts Decoratives, van ser menysvalorades ja que es consideraven més pròpies de les dones, per contemplar la moda i el disseny.

La roba que va dissenyar Sonia Delaunay, era una roba que encaixava amb el nou concepte de la nova dona, dona moderna que participava en la vida. Havia de ser roba còmoda, que permetés tot tipus d’activitats públiques, com l’art. Es va instaurar el cabell curt i es van veure per primer cop, a les dones fumant en públic.

El que és cert, és que davant de les seves robes (amb quasi 100 anys d’antiguitat),  tenies clar que qualsevol dona d’avui en dia, estaria encantada de poder-les utilitzar. Les robes, les formes, els colors, les textures dels teixits, el conjunt, tot és absolutament actual.

De nou, juntament amb Robert, van fer diversos murals per l’Exposició Universal de París del 1937. Poc temps després va morir ell i Sonia va seguir pintant, dissenyant i treballant en el desenvolupament del projecte del Simultanaisme. Va ser la primera artista dona, a qui el Museu del Louvre va dedicar una exposició retrospectiva l’any 1964.

L’imatge següent expressa millor que les paraules la riquesa i varietat d’obres d’aquesta gran artista,

Sonia Delaunay.
Sonia Delaunay.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s