El Tribunal de Cuentas i les despeses en tecnologia de la Seguretat Social

Vaig sentir un comentari per la radio relacionat amb els diners gastats i invertits per la Gerència de la Seguretat Social en temes de tecnologia, i em va cridar l’atenció. Vaig buscar el darrer informe del Tribunal, i encara que són dades del 2010, crec serveixen per reflexionar sobre el tema (com pot ser que cada dia llegim notícies o sentim declaracions parlant de transparència en l’administració, i per contra les dades arriben amb tans anys de retard?).

La despesa de la Gerència del la Seguretat Social, representa el 20% de la despesa total de l’Administració Central, una quantitat prou significativa. No vull entrar a comentar aspectes administratius, sinó que hi han dos punts que m’han semblat prou importants.

El primer d’ells és la concentració en unes poques empreses de la major part de les adjudicacions. Què vol dir això? En poques paraules, vol dir que tenir una dependència molt elevada respecte a aquestes empreses. Qualsevol moviment que es vulgui fer, serà molt car, tant a nivell d’inversió com a nivell de servei. Si tinc molts ordinadors d’una marca concreta, o un programari instal·lat massivament en totes les màquines, és evident que canviar-los a una marca diferent, exigirà una inversió elevada. En el cas concret de la Seguretat Social, el Tribunal de Comptes diu que més del 50% de les adjudicacions en relació a programari i serveis han recaigut en només vuit empreses. Aquesta mateixa circumstància es dóna en quan a l’equipament informàtic. IBM te el 38% dels grans equips instal·lats i Fujitsu el 28%. En equips mitjans, Sun te el 48%. HP te un 42% d’equips personals i un 43% de servidors.

En cap moment es dubte de l’idoneïtat d’aquestes marques. El problema està en els mecanismes d’adjudicació. Les exigències que es posen per poder litigar, exclou d’entrada empreses més petites, que disposen igualment de productes adients.

L’administració no ha fet encara el salt cap al programari obert. Continua pagant llicències captives, el que provoca un endarreriment de les instal·lacions i de les prestacions tècniques, ja que, tal com s’ha dit abans, el cost del canvi és tan alt, que com qui diu,  s’espera a que estigui obsoleta la llicència instal·lada abans de fer el canvi. També cal garantir que un canvi de llicència, sigui compatible amb totes les aplicacions desenvolupades en base a aquest programari, així que quan s’instal·la la nova llicència, quasi es pot dir que cal tornar a començar el procés.

Programari lliure, no vol dir gratuït. No estem dient que l’administració es pot estalviar de cop un munt de milions, no. Caldrà fer millores, adaptacions, etc., però tenint present que el codi font és lliure, qualsevol canvi quedarà per tota la comunitat. Crec que el concepte de públic, s’ha devaluat. El significat llatí del terme, d’allò que és manifest, patent, conegut per tots, obert a tots,etc. s’obvia.

Un altre aspecte que destaca el Tribunal, que està relacionat amb l’exposat en el punt anterior, és la importància de nombre i el volum de diners que es paga a empreses, per serveis informàtics i de manteniment. S’aprimen els serveis tècnics de l’administració i s’externalitzen els serveis. És evident que disminueix el capítol de personal, però els resultats no sempre són correctes. Tot sovint les empreses externes dedicades a manteniment, tenen un nivell de rotació del personal molt alt. Això és degut a que agafen gent jove i /o amb poca experiència, que un cop formats, busquen feines millor remunerades. El resultat és que, per molt bona voluntat i professionalitat que li posin, desconeixen les circumstàncies del lloc de treball, de l’aplicació, del resta de la instal·lació, etc., i poden arribar a necessitar molt de temps per esbrinar el que passa, i no sempre es pot resoldre el problema convenientment. El Tribunal també afegeix un altre aspecte molt greu i que sovint acaba als tribunals:  es demostra que aquestes feines són regulars i s’han d’admetre a les persones com a fixes de plantilla.

Em sorprèn de tot això, que el Tribunal de Comptes doni xifres i percentatges de les licitacions incorrectes, de com s’utilitza el model de negociat i no el de concurs obert en molts casos, i per part del Govern i en especial del ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Sr. Montoro!!!, no es faci el fer propòsit de posar fil a l’agulla i canviar-ho. No és aquest mateix ministre, el que dia si dia també, parla de retallades, de contenció de la despesa, etc.? Sempre és més fàcil girar la cara i assenyalar a un altre.

Nota: a més de l’informe del propi Tribunal, es pot ampliar la notícia a l’ABC del 5 de novembre de 2012, o amb l’informe de CCOO o a eldiario.es, de fa tres dies